Recitem poemes

A COED hem recitat poemes. A principi de curs la Rosa ens va dir que quan arribés desembre faríem un recital de poemes, i finalment, el dia ha arribat. 

L'Aran i jo hem recitat Dona'm la mà de Joan Salvat Papasseit ja que totes dues l'havíem estudiat durant el batxillerat i ens agradava.

A continuació el podeu llegir i si voleu, animar a aprendre'l: 

Dóna'm la mà

Dona'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant

Les barques llunyanes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dona'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dona'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Gairebé tothom quan hem sortit a recitar el nostre poema hem demanat als nostres companys que tanquessin els ulls. Me n'he adonat que tenint els ulls tancats gaudeixes més del poema ja que estàs únicament pendent del que diu aquest i no de què està fent la persona que el recita. A més a més, que el públic tanqui els, a l'orador li proporciona tranquil·litat ja que no sent tants ulls mirant-lo. 
M'agradaria dir també que hi ha poc jovent que sigui aficionat  a la poesia i segurament és per la manera en que ens l'ensenyen a l'escola, que te la fan empassar sigui com sigui. Des d'aquí, si algún professor de literatura em llegeix l'animo a canviar la metodologia per ensenyar la poesia i animo als professors de les altres matèries a buscar poemes relacionats amb els temes treballats i comentar-los a classe i així fer créixer l'interès per la poesia.

Fluxogrames

Els fluxogrames o diagrames de flux, també els hem vist durant la sessió de GITIC d'avui, són una eina per a representar processos. Presenten una simbologia concreta:

Font: http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es

L'eina que blanquerna ha decidit per a treballar i realitzar els fluxogrames ha estat Gliffy. 

Desde l'assignatura de GITIC se'ns ha proposat una pràctica: crear un fluxograma per explicar el procès de creuar una cruïlla amb semàfors. Aquest ha estat el meu resultat:

Aquesta activitat m'ha servit per aprendre que existeixen eines que ens ajuden a realitzar aquests tipus d'esquemes d'una situació i t'estalvien molta feina ja que jo, alguna vegada que havia hagut de fer una activitat semblant a aquesta, ho feia amb ordinador i tardava bastanta estona més que fent el mateix amb aquest programa. A mí, personalment m'hagués agradat que els mestres que he tingut al llarg de la vida m'haguessin ajudat a descobrir aquestes eines i a la vegada, a estalviar-me feina, és per aquest motiu que jo, quan sigui mestre, intentaré facilitar les tasques i les diferents feines als meus alumnes posant al seu abast eines de gran utilitat per a representar fluxogrames com ara Gliffy.

Els mapes conceptuals

Qui no ha estat durant molt de temps davant de l'ordinador fent un mapa conceptual amb Word? Doncs jo avui també he descobert la quantitat de temps que he malgastat durant la meva vida utilitzant Word per fer mapes conceptuals. Avui a GITIC també hem vist una altre eina, una eina que t'estalvia temps alhora de realitzar un mapa conceptual, s'anomena Cmap Tools.
Els mapes conceptuals ajuden a organitzar i agrupar informació a partir de conceptes i connectors. Aquest recurs facilita molt la tasca d'etsudi, sovint complicada, ja que permet organitzar d'una manera clara i senzilla les idees claus. Crec que els professors haurien de facilitar-nos la nostra feina i ensenyant-nos una eina com Cmap Tools penso que és una bona manera de fer-ho. Des d'aquí m'agradaria animar a tots els docents a descobrir-nos a nosaltres, els estudiants noves eines per tal de fer-nos una mica més fàcil la vida d'estudiant que a vegades no és senzilla.

Si voleu saber-ne més sobre els mapes conceptuals us convido a visitar el bloc del meu professor de GITIC, clica aquí.

Aquí us enllaço una pàgina web per a poder veure un mapa conceptual sobre els animals creat amb Cmap Tools que he realitzat jo mateixa.

Aquí teniu la imatge d'un altre mapa conceptual que he realitzat a partir d'un text del Dinar de Nadal.

Aquest mateix text del Dinar de Nadal l'he fet amb Wordle, una eina que fa núvols de paraules i el resultat ha estat el següent:

Per últim, m'agradaria parlar també una mica sobre els mapes mentals. Els mapes mentals tal i com explica el meu professor al seu bloc, són unes eines que ens permeten organitzar i estructurar el nostre pensament de manera gràfica. Podeu llegir-ne més sobre aquesta eina aquí.

Wordle

Avui a Gitic hem parlat sobre Wordle és una eina que serveix per a realitzar núvols de paraules. Aquelles paraules més importants i que apareixen més vegades al text són més grans, és a dir, les paraules apareixen més grans o més petites segons la seva freqüència.

Font: http://theundercoverrecruiter.com

Aquests són exemples de dos núvols:

                                  Font: http://classroomtech.org.uk

                              Font: http://commons.wikimedia.org


Penso que aquesta eina pot ser un bon recurs per a practicar fer resums a Educació Primària ja que els nens poden saber quines paraules han d'aparèixer en el seu resum. A més a més aquesta eina ens pot servir per a presentar el tema sobre el que parlarem i també com a pauta del nostre discurs alhora de presentar un tema i desenvolupar el nostres discurs a partir d'aquest.

Per últim aquí podeu crear-ne un vosaltres!

Què és Padlet?

Què és Padlet? Aquesta és la pregunta que m'he formulat quan avui a la classe de GITIC en Jordi ha anomenat aquesta eina per primera vegada. Padlet és un suro on podem escriure-hi diferents escrits, guardar-los i compartir-los. Aquesta eina té un avantatge: no requereix crear-se un compte. Tothom pot crear-se un suro i compartir amb els demès els seus escrits. Els demès poden veure el teu suro i escriure-hi si comparteixes l'enllaç amb ells. Aquest tiipus d'eina ens pot ajudar a organitzar millor les tasques i rutines i a més a més, podem aprofitar l'espai de les parets o el suro on normalment tindriem les rutines o tasques per posar un altre tipus de materials. És important la seva utilització ja que des de ben petits, els nens s'han de familiaritzar amb les tecnologies per tal de dominar-les i d'aquesta manera afavorir-ne el seu aprenentatge. 

Font: http://crisxelalecturas.blogspot.com.es

A les escoles utilitzen aquesta eina per documentar els caps de setmana dels nens, fer que els nens escriguin definicions d'objectes i adjuntin una fotografia d'aquests per tal de crear un mini diccionari, etc. A continuació podeu veure un suro i un tutorial per aprendre a utilitzar aquesta eina.

Created with Padlet

Font: http://padlet.com/embed/definiciones

Font: http://www.youtube.com/watch?v=6D7dy9WLMkw

Glogster

Avui a GITIChem parlat sobre Glogster, una eina que permet als seus usuaris crear glogs (pòsters digitals). En aquests glogs pots posar-hi imatges, enllaços, fotografies, etc.  Després de la creació de Glogster i la seva gran acollida, els creadors també van crear Glogster.EDU, una eina, adreçada als educadors, on aquests poden afegir-hi alumnes.

Font: http://plinetweb2.wordpress.com

A glogster. com, qualsevol persona pot crear un glog. Però, quins usos podem donar a aquesta eina en el món de l'educació? Per resoldre aquesta pregunta us convido a què visiteu aquest blog.

Personalment crec que utilitzar diferents recursos afavoreix el procés d'aprenentatge. Caure en una rutina, és a dir, utilitzar sempre el mateix programa per a explicar i treballar un tema produeix que els nens no tinguin interès, en canvi, si innovem amb els programes i variem el format del suport per a explicar el temari, els nens estaran motivats, encara que sigui per veure amb que els sorprendrem avui. 

Per finalitzar us adjunto un tutorial per als que us animeu a investigar i utilitzar aquesta eina!

Avui a música hem pogut observar alguns instruments i descobrir-los.

Primer hem utilitzat els instruments indeterminats, és a dir, aquells que no poden fer notes musicals i per tant, no poden realitzar melodies. 

En segon lloc hem utilitzat els instruments determinats, aquells que poden fer melodies perquè poden tocar diferents notes musicals. En són exemples el xilòfon, que té les plaques de fusta, el metal·lòfon, que està fet a partir de plaques metàl·liques i el carilló què també té plaques metàl·liques.

                                                   

                                                            Xilòfon

                                                         Metal·lòfon

                                                           Carilló

                                               

Un dels exercicis que vam realitzar va ser tocar tots alhora un instrument determinat. Si improvisàvem tots, no sonava bé. La Lluïsa va treure totes les plaques MI i SI que tingués en el seu instrument. Un cop fet això vam tornar a tocar i vam poder comprovar que ja no sonava tant malament. Quan l'escala que es fa només té 5 notes diem que és una escala pentatònica.

                                             Carilló amb escala pentatònica

M'agradaria dir també que avui he aprés que és un rondó. Un rondó és una dansa que té tornada i estrofa però sempre comença i acaba amb tornada. Aquí teniu un exemple de rondó.

Presentació de l'escola on vam estar dos dies de pràctiques

Avui a seminari he exposat ,juntament amb alguns companys, el Prezi que havia fet per presentar i explicar la meva experiència a l'escola Nausica, l'escola on vaig estar dos dies durant la Setmana de Pràctica i Reflexió Educativa.

Aquest ha estat el Prezi que he fet, espero que us agradi:

Fem fang!

Avui a plàstica hem treballat amb fang. L'activitat que ens ha proposat la Roser era que a partir de tres fotografies nostres en una posició concreta (una de perfil, de front i l'altre de darrera) que haviem de portar de casa ens fèssim en aquella posició amb fang.

En primer lloc la Roser ens va fer un exemple de com fer el la figura per tal de que estigués proporcionada.
Aquest va ser el seu resultat:

Font: Cristina Taberner

En segon lloc vam fer la nostra figura. Primer vam agafar un tros de fang, vam fer la base de la figura, el cap, el tronc, que ha de ser 3 vegades el cap per tal de que sigui proporcionat, els braços i les cames i li vam anar donant forma. 

Aquí us deixo unes quantes fotografies del procés:

     Tros de fang                                                               Base de la figura

         

Cap de la figura                                                                         Parts de la figura

                                                             Figura en la posició escollida

Tipus de Power Point

A GITIC he après una altre cosa nova: hi ha diferents tipus de Power Point.

Un Power Point està format per diversos elements: diapositives, objectes, accions i transicions.
Les diapositives podríem dir que són les diferents pàgines en que dividim un document Power Point. Dins les diapositives hi ha els objectes, són les imatges i el text.  Aquestes imatges i el text apareixen d'una manera o d'una altre segons l'acció establerta i formen la diapositiva completa. Aquestes diapositives a la vegada tenen transicions que són efectes visuals o musicals que hi introduïm.

http://microsoft-powerpoint.softonic.com/

En Jordi ens ha explicat diferents tipus de Power Point però a mi m'han impactat sobretot dos, el tradicional i el d'ús creatiu i multimèdia.

• Power Point tradicional: estic segura que gairebé tots i totes hem visualitzat un Power Point d'aquest tipus. És aquell que utilitza el professor per fer les seves classes sense tenir en compte la reacció dels alumnes, la situació de l'aula...

• Power Point d'ús creatiu i multimèdia: es poden utilitzar per diferents situacions:

• Explicació d'un lloc a partir d'una imatge.
• Transmetre emocions al públic.
• Subratllar, canviar de color...a alguna part d'un text, poema, conte projectat a la pantalla.

Per triar el tipus de Power Point a realitzar hem de tenir clars els objectius comunicatius, és a dir, què volem transmetre, idees o emocions? Si volem transmetre idees utilitzarem un Power Point tradicional mentre que si el què volem és emocionar i transmetre emocions al públic escollirem fer un Power Point d'ús creatiu o multimèdia. A vegades, no ens parem a pensar quin és l'objectiu del nostre discurs i no ens aturem a meditar quin tipus de presentació realitzar fet que provoca que els objectius no s'assoleixin. Penso i intentaré que a partir d'ara abans de realitzar una presentació em pari a pensar en quins són els meus objectius i establir d'aquesta manera la presentació Power Point que utilitzaré.

Clica aquí  per saber-ne més sobre el Power Point i els diferents tipus que existeixen.

Els wikis

Que són els wikis? Aquesta és la pregunta que jo em plantejava fins ahir. A GITIC ahir vam parlar sobre els wikis.

Un wiki és una eina col·laborativa que pot ser editada des del navegador pels usuaris. Aquests usuaris poden crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d’una pàgina web de forma interactiva, fàcil i ràpida. Un dels wikis més coneguts és la Viquipèdia. La Viquipèdia és una enciclopèdia on-line mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre.

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada

Ara ja sabem que podem transmetre idees o emocions. La Viquipèdia què transmet, idees o emocions?

Transmet idees ja que proporciona una informació de manera objectiva i a més a més, no hi ha música ni cap altre element que pugui transmetre emocions. Els cinc pilars de la Viquipèdia són 5 principis que basen aquesta enciclopèdia, aquests pilars, tal i com s'explica al portal viquipedista són:

La Viquipèdia és una enciclopèdia que incorpora elements de les enciclopèdies generals, i de les enciclopèdies especialitzades. La Viquipèdia no és un diccionari, ni una col·lecció de texts originals, ni un diari; hi ha altres projectes germans de Wikimedia per a aquests continguts. Tampoc és una màquina de propaganda, ni un servidor gratuït, ni un proveïdor d'espai web, ni un conjunt de pàgines d'autopromoció, ni un experiment sobre l'anarquia o la democràcia, ni un directori d'enllaços, ni un lloc per a expressar opinions, experiències o arguments; el propòsit és recopilar tot el saber de forma enciclopèdica, no crear-lo.

La Viquipèdia cerca el "punt de vista neutral", és a dir, intenta aconseguir que els articles no exagerin un punt de vista específic. Això requereix oferir la informació des de tots els angles possibles, presentar cada punt de vista de forma precisa, dotar de context els articles perquè els lectors comprenguin totes les visions, i no presentar cap punt de vista com "el vertader" o "el millor". Això implica, per una banda, citar les fonts autoritzades que puguin verificar-se sempre que sigui possible, especialment en qüestions polèmiques, però, d'altra banda no significa que totes les visions han de posar-se al mateix nivell, sinó en la seva mesura justa. Cada vegada que aparegui un conflicte per determinar quina versió és la més neutral, cal declarar un període de reflexió mitjançant un cartell de discutit a l'article. Es discutiran els detalls a la pàgina de discussió i s'intentarà resoldre la disputa amb calma.

La Viquipèdia és de contingut lliure, de manera que tothom hi pot col·laborar i la pot distribuir lliurement. Respecteu els drets dels autors que no volen que sigui d'aquesta manera. Cal que accepteu que alliberant la vostra col·laboració podrà ser modificada i redistribuïda.

La Viquipèdia segueix unes normes d'etiqueta. Respecteu els vostres companys viquipedistes fins i tot quan no compartiu les seves opinions. Comporteu-vos civilitzadament. Eviteu els atacs personals i les generalitzacions quan es crispin els ànims; eviteu les guerres d'edicions; recordeu que hi ha aproximadament 418.000 articles a la Viquipèdia en català per a treballar. Actueu amb bona fe, sense sabotejar la Viquipèdia per enfortir els vostres arguments. No utilitzeu titelles per actuar malament o per evitar les polítiques.

La Viquipèdia no té normes inamovibles més enllà d'aquests cinc principis generals. Llanceu-vos-hi!, perquè la gràcia d'editar és que, encara que es persegueix, no es requereix la perfecció. I no tingueu por de canviar res. Totes les versions anteriors dels articles estan guardades; no hi ha forma que pugueu espatllar per accident la Viquipèdia o destruir el seu contingut irremeiablement. Per això mateix recordeu: tot allò que escriviu aquí passarà a la posteritat…

A continuació faré un recull de 5 aspectes que m'han sorprès més sobre el funcionament de la Viquipèdia:

1. Tothom pot modificar un article.
2. Els propis lectors són els que vigilen els actes de vandalisme a partir de les llistes de seguiment.
3. Hi ha pàgines de discussió per tal de fer un debat amb l'objectiu d'arribar a un acord sobre algun tema.
4. La Viquipèdia té un llibre d'estil on hi ha algunes pautes a seguir perquè els articles s'assemblin entre ells.
5. La Viqupèdia té projectes germans, és a dir, tots els wikis gestionats per la Fundació Wikimedia (Fundació que gestiona a la Viquipèdia).

Després d'haver parlat sobre alguns temes molt interessant referents als wikis i a la Viquipèdia, en Jordi, el nostre professor, ens ha proposat una activitat, per parelles, que consistia en crear o modificar un article de la Viquipèdia i seguir-lo per tal d'evitar actes vandàlics.

A partir d' aquesta activitat he pogut aprendre a crear un article a la Viquipèdia i a compartir-lo amb totes les persones que ho desitgin. A més a més, m'ha semblat molt interessant el llibre d'estil que em consultat per a redactar el nostre article ja que he entès perquè tots els articles són molt similars i consten de gairebé les mateixes parts. Un altre aspecte que m'ha cridat molt l'atenció és el seguiment. Nosaltres vam crear un article a partir de la recopilació d'informació de diverses pàgines web sobre el Carlos Baute i un op vam crear el nostre article el vam seguir de manera que cada cop que algú edita la nostra pàgina rebem un avís i d'aquesta manera podem controlar els actes vandàlics. Crec que aquesta activitat ha estat molt enriquidora perquè m'ha permès introduir-me en aquest món de la Viquipèdia, una enciclopèdia online que es va completant a partir dels articles i de les contribucions de totes aquelles persones que ho desitgen.

Tot seguit us deixo l'enllaç per si voleu veure l'article que el meu grup hem creat:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Carlos_Baute#Biografia

Acompanyament d'un estudiant de 3r curs al seu centre escolar

Dimecres i dijous de la setmana passada, la Setmana de Pràctica i Reflexió Educativa vam acompanyar a un alumne/a de 3r curs al centre escolar on està realitzant les pràctiques.

La meva padrina estava fent les pràctiques a l'Escola Nausica situada al carrer Muntaner de Barcelona.

                                               Edifici de l'Escola Nausica

Aquesta escola a mi personalment em va agradar molt. En primer lloc em va impactar la llibertat d'horari. Jo estava a l'aula de P-3 i tot i que l'horari "oficial" és de 9 h a 17 h els nens no arribaven ni marxaven tots de cop i penso que així s'aconsegueix una atenció més personalitzada tant cap als infant com cap a les famílies. En segon lloc vaig trobar que era un escola molt familiar on les famílies estan implicades tant com volen així com també els mateixos alumnes que poden entrar a les altres aules i oferir la seva ajuda als més petits.
Durant els dos dies que vaig estar en aquesta escola vaig veure diferents situacions que es poden donar a l'aula i com es solucionen, com per exemple, una baralla, una caiguda...

Penso que ha estat una experiència curta però molt enriquidora i el fet de tenir un padrí o padrina de 3r et dona l'oportunitat d'intercanviar experiències, dubtes, preguntes...

Si vols consultar més informació sobre aquesta escola clica aquí.

Les primeres exposicions...

El Jordi i la Rosa ens van proposar el treball d'identitat territori. En aquest treball, el principal objectiu és transmetre emocions al públic explicant algun aspecte o tema de la teva vida que tinguis amb comú amb una altra persona de la classe i que t'hagi condicionat.

Avui s'han realitzat les primeres exposicions i han estat molt bé tot i que es poden millorar alguns aspectes. Han parlat de temes molt diversos i penso que algunes han assolit bastant bé l'objectiu: transmetre emocions. 

Un aspecte que m'ha sorprès és que els alumnes, és a dir, el púbic valoràvem les exposicions dels altres a partir d'un full que ens han repartit on hi havia els tres aspectes a partir dels quals valoràvem. Aquests aspectes eren:

1.- Cita un aspecte positivament

2.- Cita un aspecte millorable

3.- Dir si hi ha una relació cohesionada entre el discurs oral i el suport multimèdia o si són dos discursos diferents.

Quan ens han donat el full en un primer moment he pensat que allò no servia per a res però poc a poc me n'he adonat que el fet d'haver de valorar et fa estar més atent a l'exposició i a més a més te'n pots adonar d'aspectes que es poden millorar.

Desprès de les 7 exposicions que hi havia programades per avui la Rosa i el Jordi han comentat alguns aspectes a millorar. Alguns d'aquests han estat per exemple, no explicar una cosa fins que la seva diapositiva, imatge o suport aparegui a la pantalla, vigilar amb les faltes d'ortografia, esmentar les fonts d'on s'ha extret la informació i les fotografies...

Jo faig la presentació l'últim dia però vaig prenent nota per evitar aquests errors, perquè en definitiva el millor aprenentatge és equivocar-se.

Visita al MNAC

El passat dimarts, des de l'àmbit de plàstica,  vam visitar el MNAC, concretament l'exposició "Històries en relleu", una recorregut per a treballar algunes escultures del segle XX. Personalment hem va semblar una activitat molt interessant ja que vam poder veure quines activitats es fan amb nens d'educació infantil en aquest museu.

Aquest és l'edifici del museu per fora:

                                   http://www.absolutbcn.com/wp-content/uploads/2013/05/MNAC.jpg

i per dins:

En primer lloc m'agradaria dir que l'educadora ens va recomanar que abans de fer una visita amb els nens i nenes treballem l'escultura o el tema de l'exposició, així com també desprès de l'activitat.

A continuació explicaré el recorregut que vam realitzar i les diferents activitats que vam fer:

Un cop iniciada l'activitat vam aturar-nos a una sala. Allà l'educadora ens va preguntar sobre què veiem a la sala i vam contestar que escultures de diferents colors degut al seu material. Tot seguit vam veure una escultura de Manolo Hugue anomenada La catalana asseguda feta de fang i que va realitzar per recordar un amic que va morir. 

                                                  La catalana asseguda

Tot seguit vam poder experimentar amb la pedra, veure les eines amb les que es treballa i amb un material semblant al fang: la plastilina.

                                                            Plastilina            
                               
       

A partir de la plastilina vam pensar quines accions podem fer amb elles. La monitora va posar una música i havíem de fer les accions que anava dient (doblegar, fer un xurro, trencar...)

Tot seguit vam imaginar que teníem un cisell i un martell, eines per a treballar la pedra, i a partir d'una música havíem de seguir el ritme com si piquéssim.

                                                                                                                       

A una altre activitat vam treballar les diferents parts del cos i a la vegada les perspectives i punts de vista. Aquesta activitat la vam fer a partir de La Gitaneta de Joan Rebull.                                                                           

       La Gitaneta    

       http://art.mnac.cat

Tot seguit vam visualitzar una obra de Leandre Cristòfol titulada Nit de Lluna. A partir d'aquesta obra vam pensar diferents maneres de representar a un ésser estimat.

Nit de Lluna      http://art.mnac.cat

Tot seguit vam fer de ballarines. Quan sonava la música podíem moure'ns però quan hi havia silenci l'escultura es quedava quieta. 

Desprès d'aquesta activitat vam haver de buscar dues escultures a partir de dues pistes. Les obres a trobar eren Personatge dempeus i L'home cactus.

                                                          

    Personatge dempeus                                                               L'home cactus

      http://art.mnac.cat                                                         http://art.mnac.cat

Per últim vam veure la Dona amb barra de pa, una escultura realitzada amb la tècnica del repussat.

                                                    Dona amb barra de pa

  

Les pissarres digitals interactives i les tauletes digitals a l'aula

Aquesta activitat va tancar la Setmana de Pràctica i Reflexió Educativa.
Diversos mestres innovadors explicaven la seva experiència en l'ensenyança incorporant les TIC i la documentaven a partir de vídeos i /o fotografies.

La primera persona que va intervenir va dir una frase que em va cridar molt l'atenció: La PDI (pissarra digital interactiva) pot ser una eina molt potent en les classes magistrals però sempre afavorint la interacció dels nens. A vegades havia pensat en els efectes que tenia la incorporació de les TIC en l'educació i no trobava gaire efectes positius. Un dels efectes negatius que trobava era que pensava que els exercicis fets a la PDI com que únicament hi pot intervenir un nen/a podia distreure o dispersar la concentració dels nens que no participaven en l'activitat. Un cop realitzada aquesta activitat la meva opinió ha canviat bastant.
Ara penso que la incorporació de les TIC en el món educatiu és positiva ja que fa més àgil el ritme de la classe i li aporta dinamisme. Aquesta "por" de perdre la concentració dels nens i nenes en usar la PDI ja no la tinc ja que les experiències dels professors m'han demostrat que fins i tot pots captar molt més l'atenció dels infants ja que les classes són més dinàmiques. Els professors han explicat que s'ha d'intentar la participació de tots els alumnes per tal de captar la seva atenció durant la classe.

Una altre gran utilitat que he descobert sobre les PDI és que serveixen per a les rutines, és a dir, per recollir el temps que fa, el calendari, els càrrecs...

                         http://www.carlespascual.cat/la-digitalitzacio-a-lescola-carles-salicru/


Tot seguit han intervingut dos mestres d'una escola de Sant Feliu que ha incorporat l'Ipad a les aules. Han explicat que en primer lloc, abans d'incorporar l'Ipad a les aules cal que el o la mestre/a es familiaritzi completament amb l'Ipad.  L'Ipad com a mestre et pot servir per a passar llista, fer les avaluacions...i d'aquesta manera mai corres el risc de perdre la llibreta i trobar-te amb un problema.

En aquesta escola es fan racons a educació infantil de 4 persones. La professora d'aquesta escola ha explicat que quan tenen una safata de colors els infants es barallen mentre que quan tenen l'Ipad passa tot el contrari, treballen col·laborativament, i comparteixen.

      http://www.tecnologiadetuatu.elcorteingles.es/actualidad/cinco-aplicaciones-educativas-para-el-ipad/


Jo no era gaire partidària de l'incorporació de gaires tecnologies a les aules però realment he vist que tenen una utilitat i ara n'incorporaria. Penso que les noves tecnologies ajuden als mestres a agilitzar i a la vegada poden atendre més personalment i individualment als alumnes. Amb els Ipads, per exemple, si fan matemàtiques el professor només cal que atengui als alumnes que fallen (el professor sap que han fallat perquè l'aplicació fa un soroll que indica que la resposta és incorrecte), d'aquesta manera pots dedicar més temps als alumnes que necessiten la teva atenció. L'Ipad també és una bona eina per a treballar l'expressió oral ja que els alumnes es poden gravar i enviar la gravació al professor. Sense Ipads l'expressió oral durant l'educació infantil i/o primària és difícil de treballar ja que els infants requereixen la teva atenció molt sovint a la vegada.
És per tots aquests motius que des del meu bloc m'agradaria animar a tots els mestres que incorporin les tecnologies en les seves aules i aprofitin aquest recurs que tenim la gran sort de tenir.

Concert per als més petits. Com sona?

Des de música es va realitzar una activitat que em va semblar molt divertida.

La companyia musical Com sona? tal i com ens van dir a la presentació de l'activitat, està formada per ex-alumnes de Blanquerna. Aquesta companyia realitza espectacles musicals per a nens i nenes d'edats compreses entre els 0 i els 6 anys. 

A partir de diferents accions com agafar un paraigües o fer bombolles anaven cantant cançons i creaven un ambient màgic. Personalment penso que és una gran activitat per als infants ja que poden cantar, educar la seva oïda, veure els instruments en directe i sobretot, passen una bona estona.

Per veure més informació sobre aquesta companyia clica aquí. 

Començant a preparar-nos per a recitar poemes!

A COED, els dies 29 de novembre i 13 de desembre recitarem poemes. Aquesta setmana hem parlat sobre els poemes que podem escollir i com hem de recitar el poema que escollim.

La Rosa ens ha dit que hem de triar un poema de mínim 5 versos i que ens agradi ja que així és més fàcil memoritzar-lo. Un altre consell que ens ha donat és que hem de recitar el poema durant molts dies i no triar-lo i aprendre'l el dia abans. El poema l'haurem de dir sense paper i sense la típica cantarella que fan els nens en llegir un poema.

Per últim, ens ha explicat que sabrem si ens sabem el poema que volem recitar si som capaços i capaces de recitar-lo al mateix temps que fem una altra cosa, com conduir o fer una truita. Per posar en pràctica la feina de memoritzar em treballat un embarbussament que segur que coneixeu, és el següent:

Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica, va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics.

La Rosa ens ha demanat que en un paper dibuixèssim que és per a nosaltres la poesia i aquest ha estat el meu resultat: 

En aquest dibuix he volgut representar que per mi la comprensió de la poesia és un procés complicat. Quan faig la primera lectura l'únic que en puc extreure és el tema, és a dir, de què parla, sobre amor, tristesa, amistat, algun element concret... Un cop realitzades varies lectures amb molta cura i atenció, gairebé amb lupa, l'arribo a entendre i a descobrir-ne el seu significat..

Penso que efectivament a vegades ens pensem que ja sabem una cosa, en aquest cas un poema, però en el moment en què et poses davant de tothom per recitar-lo s'oblida. Per què passa això? Doncs la meva resposta és que això passa quan realment no ens el sabem prou bé. Una cosa és estar a casa i practicar-lo, sense que ningú t'escolti, en un ambient molt familiar..., quan arribes a la universitat o al lloc on l'has de recitar i et prepares entren en joc uns factors com per exemple, l'espai, molts ulls mirant i/o la consciència de saber que t'estan avaluant, que a casa no has tingut en compte i et fan oblidar el poema per art de màgia. Per tant, ara que es comença a acostar Nadal animo a totes les persones, ja siguin grans o petits, que hagin de recitar un poema per aquestes dates que es preparin bé el poema i que hi dediquin temps. Des d'aquí us envio molta SORT! 

Conferència "Quatre reptes a l'escola d'avui" a càrrec de Jaume Cela

Aquesta setmana és la Setmana de Pràctica i Reflexió educatives. La vam iniciar ahir, amb la primera activitat, una conferència a càrrec de Jaume Cela on es plantejaven els quatre reptes que hi ha a l'escola actual.

El reptes són:

1.- Deixar que les criatures siguin criatures. Durant l'infància, sobretot en les primeres etapes, és molt important el joc ja que a partir d'aquest, desenvolupen la seva imaginació i representen el món. 

2.- Crear una persona que tingui un equilibri entre autonomia i responsabilitat a partir de l'acompanyament.

3.- Adaptar totes les necessitats dels nens i nenes i donar l'oportunitat d'expressar la seva habilitat en algun àmbit. Creure en les possibilitats de l'infant i en les seves capacitats l'ajuda a autoconfiar en ell mateix. 

4 . Donar sentit a allò que fem.  Els nens han de tenir clars els objectius de les activitats que realitzen i allò que aconseguiran si la fan.

Què és Scoop.it ?

Aquesta és la pregunta que em vaig fer quan el Jordi, professor de GTIC, ens va parlar sobre aquesta pàgina web.
Scoop.it és una eina que permet visualitzar informació d'interès per a una persona a partir de la creació de tòpics. Un tòpic és un tema del qual vols rebre informació que s'organitzarà a Scoop.it creant un diari personal. Un cop has creat un tòpic s'han d'afegir paraules clau, és a dir, paraules a partir de les quals vols buscar informació que apareixerà al teu Scoop.it.

Sovint ens queixem que el temps passa volant i que no en tenim el suficient per a dedicar-lo a fer alló que ens agrada, per tant, per què no ens simlifiquem la vida?
Scoop.it ens permet trobar tot allò que és del nostre interès junt, és a dir, sense la necessitat d'obrir diferents pestanyes, i seleccionar alló que ens interess. Podriem dir que és un filtre d'informació que cerca allò que volem.

A continuació us deixo un vídeo per aprendre a utilitzar aquest diari online i  us convido a registrar-vos per agilitzar una mica la vostra vida i no perdre el temps, que és tant valuós, buscant informació del vostre interès sense tenir en compte una eina com Scoop.it que et permet recopilar-la conjuntament:


   

Conferència LOMCE

El dia 29 d'octubre, a l'hora de seminari, vam assistir a la conferència realitzada per Blai Gasol sobre la LOMCE o llei Wert a l'auditori de la facultat.

Aquest senyor ens va explicar que la LOMCE és la llei de millora d'una llei que mai es va arribar a aplicar, la LOCE.

La LOMCE o llei Wert té tres característiques principals:

1. Recentralitzadora: Pretén trencar algunes competències establertes en les comunitats autònomes com la llengua pròpia. A més a més, estableix avaluacions externes a primària, ESO i batxillerat que s'han d'aprovar obligatòriament amb un 5 o una nota superior per poder accedir a la següent etapa educativa. El resultat obtingut d'aquestes proves serà un 30 % de la nota final de la ESO i un 40 % de batxillerat. El contingut d'aquestes proves i els criteris d'avalaució seran els mateixos per a totes les comunitats autònomes i els establirà l'Estat.
2. Conservadora i polititzada: un dels objectius de la Unió Europea per l'any 2020 és haver disminuït el nombre d'estudiants que deixen els estudis durant l'etapa escolar. La LOMCE pretén aconseguir aqeust objectiu a partir de la creació d'una educació segregadora, és a dir, una escola on els alumnes a l'ESO estiguin dividits segons si volen fer batxillerat o cicle formatiu desprès d'aquesta etapa educativa. A més a més, avança a 15 l'edat per a poder començar un cicle formatiu.
3. Impedeix la immersió lingüística: el castellà esdevindrà la llengua vehicular. Aquest aspecte suposa un clar atac sistemàtic contra les llengües pròpies d' algunes comunitats autònomes impedint, d'aquesta manera, cohesionar la societat.

Conte i cançons motores

Ahir a educació física vam treballar el conte i la cançó motor.

La primera hora de la sessió vam realitzar un conte motor. La professora narrava el conte i els alumnes feien les accions que anava dient. En primer lloc van seure al voltant del poblat dels indis i cada alumne davant seu tenia un mocador que es van lligar al cap. A més a més també hi havia un stick de hockey que simbolitzava el cavall. L'objectiu dels indis era trobar cérvols. A mesura que el conte avançava els indis anaven trobant animals com ara  vaques, porcs... però no trobaven cérvols.

Els indis van passar per un bosc, navegar amb barca pel riu, travessar-lo un cop van caure de les barques...

Finalment, els indis van tornar al poblat on van cantar tots junts per trobar els cérvols.







La segona hora de la sessió vam treballar les cançons motrius. Cada grup de 3 cantava una cançó motriu i l'ensenyava a la resta del grup. El meu grup vam cantar Jo en tinc una maneta, a continuació us adjunto la lletra d'aquesta cançó:

Jo en tinc una maneta

la trec a ballar,

jo l'obro 

i la tanco 

i la torno a amagar.

Jo en tinc una altre maneta

la trec a ballar, 

jo l'obro

i la tanco

i la torno a  amagar.

Jo en tinc dues manetes

les trec a ballar,

les obro

i les tanco

i les torno a amagar.

Com parlar bé en públic

Ja he acabat el llibre de Com parlar bé en públic i realment penso que és de gran ajuda per a totes les persones que com jo comencem en un món on el discurs oral és important.

Penso que tothom, encara que no estigui en una professió que necessiti el discurs oral, l'hauria de llegir perquè els humans ens caracteritzem precisament per la capacitat del llenguatge oral. L'educació hauria de tenir més en compte aquesta característica i treballar-la per tal de poder facilitar la comunicació de tots els humans. Aquest llibre per tant, és una espècie de manual que ens dóna i ens facilita alguns consells per parlar en públic correctament i ens els exemplifica per facilitar-nos la seva comprensió.

M'agradaria a més a més exposar el decàleg del bon comunicador que els seus autors, Joana Rubio i Francesc Puigpelat han establert:

1.-Parlar amb frases curtes de construcció sintàctica simple.
2.- Separar les frases per pauses i silencis. Marcar les pauses.
3.- Fer canvis de to. Utilitzar preguntes i preguntes retòriques. Utilitzar exclamacions.
4.- Aprofitar l'efecte de les repeticions de paraules o conceptes.
5.- Jugar amb les oposicions i les antítesis.
6.- Avançar i recular en l'argument del discurs.
7.- Enumerar i marcar les enumeracions(un, dos, tres, etc.) .
8.- Utilitzar connectors per articular clarament el discurs.
9.- Posar exemples i comparacions, contar paràboles, utilitzar metàfores, baixar el què és abstracte a alguna cosa concreta.
10.- Utilitzar l'acudit o l'anècdota personal per a aproximar-se al públic i fixar millor els missatges.

A partir d'ara ja sabeu quins són els aspectes més importants que cal tenir en compte a l'hora de parlar en públic segons dos grans especialistes. Penseu-hi!

Què ens evoquen els sorolls?

Avui a plàstica hem realitzat una activitat en la que intervenia el so i la pintura.
Cada grup ha buscat un soroll i desprès individualment cada membre ha plasmat aquell so en un din-A3.
Calia tenir en compte el color, el traç i el material emprat. Com a material teníem diferents esponges amb textures variades, pinzells de mides diferents, rodets...

Aquest vídeo mostra el so que el meu grup ha escollit per representar:

Per últim aquest ha estat el resultat del meu treball: 

Un nou món : el Prezi

A GTIC dijous passat vaig conèixer un nou programa: Prezi. Aquest programa que el Jordi ens va presentar em va semblar molt interessant ja que permet realitzar presentacions d'una manera diferent al programa típic: Power Point.

El Prezi consisteix en una imatge a partir de la qual expliques el contingut de la teva presentació. A la classe vam realitzar una presentació sobre "La família". 

Aquesta és la meva presentació:

Jo per explicar què és per mi la família vaig escollir aquesta fotografia ja que considero que els diferents membres d'una família s'han d'ajudar entre ells igual que els pingüins que s'agrupen i van rotant per tal de lluitar contra el fred.

Molt sovint ens tanquem en un únic programa, com Power Point i no pensem que altres programes ens poden oferir també altres formes de presentacions i ens poden ajudar a no caure en una rutina a l'hora de presentar treballs, explicar alguns temes...
Penso que l'objectiu d'un mestre ha de ser motivar als seus alumnes per tal de despertar el seu interès per aprendre. Aquesta motivació l'aconseguirem innovant, és a dir, fent coses noves per tal de captar la seva atenció. Per tant, penso que si utilitzem Prezi en lloc del Power Point que tots sabem què és, aconseguirem el nostre objectiu, motivar als nens i que aquests aprenguin.