Tancament del bloc

Doncs bé, semblava que faltava molt temps  perquè arribés aquest moment però ha arribat. Ara toca acomiadar-me d'aquest bloc i de tots els que heu llegit alguna entrada del meu bloc o simplement l'heu visitat.

Quan vaig començar aquest curs, el primer a la universitat, tot era diferent, l'espai, la gent, el que estudiava, els professors... Doncs bé, han passat 3 mesos des de llavors i he après moltes coses que estic segura que em serviran per el meu futur.

Per una banda, l'assignatura de COED  m'ha ensenyat que una persona que utilitzi majoritàriament la veu per a comunicar-se, com és el cas dels professors, ha de ser un bon comunicador. Una persona és bona comunicadora si parla de manera clara, entenedora, fa amè el seu discurs, aconsegueix el seu objectiu... Crec que realment te'n adones que una persona és bona comunicadora quan transmet emocions al públic, fent-los riure, plorar, emocionar, estar tristos...

A més a més, he après a prendre consciència de mi mateixa, que vol dir això? Em refereixo a valorar-me, he recitat bé la poesia o ho podria haver fet millor? Realment pronuncio bé la doble L?
Penso que un mestre és un model per els nens i nenes que el tenen com a tutor i per tant, s'han de minimitzar els errors. Un mestre ha de tenir un cert domini de la llengua, tenir riquesa lèxica per a poder ensenyar paraules noves i diferents als seus alumnes i ha de saber pronunciar correctament els sons d'aquella llengua.

Per tant, d'ara en endavant m'esforçaré per millorar allò que calgui i a no oblidar allò que he aprés gràcies a aquesta assignatura.

Per l'altra banda, l'assignatura de GTIC m'ha obert un nou món en la meva ment i la valoració d'aquesta assignatura és molt positiva. A mesura que ha anat evolucionant m'ha anat agradant i interessant més. Penso que totes les eines que hem treballat i totes les coses que hem après ens seran de gran utilitat en un futur.

Quan ens van proposar fer un bloc per explicar els nostres aprenentatges durant el curs no em va agradar gens però ara agraeixo que el Jordi m'hagi fet aprendre com funciona aquest món que fins ara per mi havia estat desconegut. 

Moltes escoles actuals tenen un bloc i els professors que ens estem formant hem de conèixer i saber fer funcionar aquests per tal de poder treballar amb ells ja sigui a nivell d'escola o d'aula.

En aquesta assignatura he descobert eines molt útils, com Paddle o Prezi que ens ajudaran a fer més interactives i dinàmiques les classes i d'aquesta manera, evitar caure en una rutina.

Per tant, guardaré tot el que he aprés durant aquests tres mesos en el meu cap i ho compartiré quan tingui l'oportunitat de treballar amb aquelles persones que ho desitgin.

Moltes gràcies i fins sempre!

Habilitats cognitives

Hem parlat sobre les habilitats. Hem descobert que hi ha habilitats psicomotrius, com agafar un llapis o gatejar, i d'altres tipus, cognitives, com buscar a Google informació.

Aquí podeu veure una taula de les diferents habilitats cognitives i a continuació d'aquesta, una amb els verbs que es relacionen amb cadascuna: 

Font: http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomCuadro.php3

L'any 2000 Benjamín Bloom va revisar i modificar aquestes taxonomies de domini de l'aprenentatge i l'esquema va quedar així:

Podeu llegir-ne més informació clicant aquí.

A continuació podeu observar una taula que he fet amb totes les eines que hem treballat al llarg d'aquests tres mesos i les categories que treballen:

EINA	CATEGORIA
Bloc	Recordar, comprendre, aplicar, avaluar i crear
Youtube	Comprendre, aplicar, analitzar, avaluar i crear
Google Drive	Comprendre, aplicar, analitzar i crear
Prezi	Crear
Power Point	Recordar, comprendre, aplicar, crear
Wordle	Recordar, aplicar, avaluar i crear
Padlet	Recordar, comprendre, aplicar, avaluar i crear
Wikis	Recordar, comprendre, aplicar, analitzar, avaluar i crear
Fluxogrames	Recordar, comprendre, aplicar, analitzar, avaluar i crear
Mapes conceptuals	Recordar, comprendre, aplicar, analitzar, avaluar i crear
Mapes mentals	Recordar, analitzar, avaluar i crear
Scoop.it	Recordar i comprendre
Webquest	Recordar comprendre aplicar
Etiquetes	Comprendre
RSS	Recordar, comprendre, aplicar i analitzar
Creative Commons	Comprendre i aplicar
Flickr	Recordar, comprendre
Jamendo	Recordar, comprendre i aplicar
Programari lliure	Aplicar
JClic	Recordar
Scratch	Conèixer, comprendre, aplicar, analitzar, sintetitzar i avaluar
Doctora xinxeta	Aplicar i avaluar
Crayon Physics	Aplicar i avaluar
Scribd	Aplicar
Netvibes	Recordar, comprendre i aplicar
Twitter	Comprendre, aplicar, avaluar

Tal i com vam comentar a classe quan vam parlar sobre aquest tema, la societat està canviant. Antigament la persona intel·ligent era aquella capaç de recordar moltes coses, ara aquesta visió ha canviat ja que tenim accés a Internet i podem consultar informació si en un moment determinat no la recordem, aquest avantatge però, a la vegada és un inconvenient ja que ens atrofia la nostra capacitat de recordar. 

En la meva opinió penso que recordar no serveix de gaire perquè podem recordar però no saber utilitzar. Allò important és comprendre i aplicar aquest coneixement per a poder crear coses i/o projectes, i és en aquest moment quan demostrem realment el nostre coneixement.

Decàleg del bon comunicador

Divendres dia 8 de novembre, a COED, haviem de portar llegit el llibre Com parlar bé en públic.
Un cop realitzada la lectura he arribat a la conclusió de la importància que té expressar-se correctament en públic per captar l'atenció de l'audiència.

Ens vam posar en grups de 4 i a partir dels apunts que haviem realitzat mentre llegiem el llibre cada grup, va establir les 10 idees principals. Un cop teniem els 10 consells que formaven part del nostre decàleg vam triar un portaveu de cada grup i entre tots vam redactar un únic decàleg de bon comunicador. Cal dir que els punts del decàleg són els que estàn en negreta.

1.- Controlar els  nervis. S'aconsegueix evitant els tics nerviosos i acceptant els propis nervis. No és aconsellable posar-se darrera una taula.

2.- Preparar correctament i prèviament el guió del discurs. Aquest guió ha de contenir les idees principals del discurs. Ha d'estar ordenat i estructurat. Cal tenir en compte a més a més l'audiència ja que aquesta no mostra el mateix interès en els diferents moments del discurs. L'atenció és màxima al inici i al final del discurs.

3.- Dominar la llengua i correcció lingüística, a més a més, riquesa lèxica.

4.- Realitzar un discurs clar, precís i breu. Aquests trets els aconseguirem amb frases curtes i seguint l'ordre lògic de les idees (subjecte + verb), cal dominar la terminologia sobre el tema i realitzar el nostre discurs a partir de frases actives i positives ja que la seva comprensió és més senzilla.

5.- Tenir clar l'objectiu del nostre discurs per tal de convèncer i persuadir l'audiència. Aquest procès comporta la modificació de l'opinió d'algú.

6.- Produir feedback amb la mirada amb el públic. L'orador ha d'actuar segons la reacció del públic (acció - reacció). Cal mirar al públic, fins i tot a aquells que no moestren interès per tal de cridar la seva atenció. Cal tenir alternatives en els exemples ja que no sempre són del gust de l'audiència i cal portar-ne preparats per utilitzar-los en cas de que no funcionin o no agradin els primers exemples posats.

7.- Tenir una correcte posició corporal. Algunes posicions correctes són: mostrar les mans i el cos sencer, no tocar-se la cara, no creuar les cames, tenir els peus separats i alineats...

8.- Controlar la veu. La veu a més a més de ser un instrument és un identificador, per exemple, pel nen la veu del seu professor/a és un referent. Cal tenir en compte les 3 V:

• Volum: cal variar-lo per no caure en la monotonia. El públic agraeix que el volum sigui alt.
• Velocitat: el discurs no ha de ser ni molt lent ni mol ràpid. El públic agraeix que es tendeixi a la lentitud per tal de poder assimilar tota la informació. Alguns recursos que podem utilitzar per a controlar la velocitat del nostre discurs són: repetir, obligar-nos a parar (obligatoriament conto fins a 3)...
• Vocalització i articulació: cal pronunciar bé les paraules i vocalitzar per tal de que el públic entengui clarament el nostre discurs.

Un quart aspecte a tenir en compte en referència a la veu és l'actitud ja que la veu denota l'estat d'ànim de l'orador.

9.-  Estructurar el discurs. Cal dir de què parlaràs, parlar-ne i dir de què has parlat. L'expressió oral és efímera, de vida curta, i la repetició ajuda  al'oient a incorporar una idea, és a dir, assimilar-la.

10.-Controlar la respiració. Ha de ser profunda i pausada.

Aquesta activitat m'ha servit per tenir ben clars els 10 punts més importants que ha de posseir un bon comunicador ja que en el fons, els mestres són persones que comuniquen ja pot ser als pares o als infants. Penso que d'ara en endavant hem de tenir en compte aquest decàleg i posar-lo en pràctica ja que una de les eines principals d'un mestre és el discurs. La nostra professió es basa en acompanyar els infants en el seu procés d'aprenentatge, que no és senzill, i per tant, l'hem de facilitar amb el nostre discurs tenint en compte aquest decàleg.

Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb l'ordinador. Les 4 metàfores

Podem parlar de 4 metàfores segons el rol que desenvolupi l'ordinador en el procés d'aprenentatge d'un nen:

1.- Metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor.

Alguns programes també permeten la mateixa interacció que el nen i el professor tutor tenen en una aula, és a dir, el docent inicia l'aprenentatge, l'alumne respon i el professor avalua aquest coneixement. Aquesta interacció també es pot obtenir utilitzant alguns programes d'ordinador, i és aquest el que avalua al nen/a. Un avantatge però d'aquests programes és que permeten posar vídeos i/o recursos multimèdies que les fixes normals no ho permeten fer.

Un programa que segueix aquesta metàfora és el JClic.

Personalment crec que aquests programes únicament s'han d'utilitzar per a reforçar l'aprenentatge un cop que aquest ja s'ha produït ja que jo per exemple, com gairebé tots els nens, quan l'utilitzava anava provant opcions fins que encertava i podia passar de pantalla de manera que no aprenia gaire cosa.

2.- La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne.

L'alumne és el centre, ell és qui controla i dóna ordres a l'ordinador.El paper del mestre seria doncs el de seguir el procés de treball del nen i, quan ho consideri oportú, plantejar preguntes que serveixin de guia a la reflexió del nen.Seymour Papert, a finals dels anys 60, va ser un dels principals teòrics d'aquesta concepció; va proposar la realització d'experiències d'aprenentatge "poderoses". Va crear el concepte micromon on l'alumne construeix idees a partir de la seva activitat exploratòria en un ambient d'aprenentatge per descoberta seguint un procés reflexiu i actiu; és ell qui "ensenya", donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer. Aquí us deixo l'enllaç d'una pàgina web on s'explica el llenguatge LOGO, el llenguatge utilitzat en aquests programes: http://www.xtec.cat/~smargeli/mates/logo/manual1.htm.

Personalment aquesta metàfora no m'agrada gaire ja que penso que el professor a d'acompanyar els nens en el procés d'aprenentatge i guiar-los. En aquesta metàfora el nen està sol durant aquest procés i el professor queda en un segon pla.
Una eina d'aquest tipus és scratch.

3.- La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador.

En aquest cas, el grau de llibertat de l'usuari és més limitat ja que pot variar els valors d'alguns paràmetres però no ne pot afegir de nous. 

Si utilitzem aquesta metàfora cal vigilar ja que a vegades es pot interpretar el món de manera errònia.

Un exemple d'aquest tipus de metàfora és Crayon o la Doctora Xinxeta.

4.- La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

Considerem una eina com aquell aparell que ens facilita la realització d'alguna tasca que ja fèiem abans.
Per tant, en aquest cas l'ordinador ens ajuda a realitzar una tasca de manera senzilla.

Exemple: és més fàcil fer un forat a la paret amb un trepant que sense. L’ordinador és una eina perquè ens serveix per enviar e-mails, estar en contacte amb gent que viu lluny i que no veus normalment, buscar informació, abans l’havíem de buscar a l’enciclopèdia i el procés de recerca era més lent...

Jordi Vivancos, en canvi, pensa que l’ordinador va molt més enllà de ser una eina. 

Actualment podem fer coses que abans no podíem fer. Exemple: podem fer un treball alhora (Google Drive), podem incloure estadístiques i gràfiques, podem esborrar alguna part del document sens necessitat de tenir que començar de nou com passava amb les màquines d’escriure, podem realitzar vídeo-conferències amb 3 persones o més, el whatsapp (enviar un missatge i que el puguin veure diferents persones perquè estan en un mateix grup de contactes), podem veure pel·lícules, programes.. a les biblioteques on-line i aquestes són multimèdia (tant i podem trobar imatges, textos, vídeos).

En conclusió, cal tenir un coneixement prou ampli del funcionament dels ordinadors per a poder exprimir al màxim tots els recursos que aquest posa al nostre abast.

La informació que podeu veure en aquesta entrada ha estat extreta del bloc del meu professor i dels apunts que vaig prendre a classe el dia que vam parlar sobre aquest tema.

El Jordi ens va proposar que amb Word realitzéssim una taula amb les 4 metàfores i exemples d'aquestes. Per a buscar programes basats en aquestes metàfores vaig utilitzar edu365.cat i el cercador Google, on he posat per exemple: programes amb llenguatge LOGO i m'ha sortit el de la tortuga.
Un cop realitzada aquesta taula l'he pujat a scribd, una llibreria digital que permet als usuaris, publicar, descobrir i discutir publicacions originals en diverses llengües. Finalment he penjat l'arxiu Word que m'ha convertit scribd al meu bloc i el podeu visualitzar tot seguit:

Acabem el Bon Comunicador!

Ja hem exposat el nostre treball del Bon comunicador! Cada grup havia de triar un representant i aquest explicava als demès què havíem fet, la nostra representant ha estat l' Aran.

Tal i com vaig dir a l'entrada on us explicava que començàvem aquest treball, ens hem adonat que Eduard Punset és un bon comunicador i er suposat, gràcies a aquest treball hem après més a cooperar en grup ja que durant el procés de realització hem hagut d'anar prenent diverses decisions i posar-nos els sis membres del grup d'acord.

El nostre treball el podeu veure aquí.
Per a mostrar el nostre treball vam decidir que utilitzaríem un bloc. En aquest hem anat publicant varien entrades amb algunes notícies que ell ha publicat o que hem recollit sobre ell. Totes les notícies del mes d'octubre les vam recollir en un Google Sites i les de novembre en una presentació. Per finalitzar vam decidir escollir les tres o quatre notícies més destacades de cada mes i realitzar un vídeo amb Youtube.

Finalment hem pogut concloure que Eduard Punset és bon comunicador per alguns aspectes, i n'hem destacat 6:

     1. La motivació: motiva a la gent amb les seves explicacions, sobretot als joves, creant-los interès en       diferents àmbits, sobretot científics.

     2. La claredat: les seves explicacions són clares i entenedores pel públic.

     3. La naturalitat: explica amb naturalitat i s'aproxima al públic.

     4. L'exemplificació: posa exemples durant les seves explicacions i d'aquesta manera ajuda al públic a       comprendre-les millor.

     5. La gesticulació i l'expressivitat: transmet emocions a partir de la seva gesticulació i de la seva               expressivitat a la cara.

     6. L' humor: quan parla de temes feixucs utilitza l' humor com a recurs per fer el seu discurs més amè.

Pronuncíem bé la doble L?

A Coed hem fet una activitat que m'ha semblat molt interessant. 

La Rosa ens ha dit que ens havíem de dividir segons si pronunciàvem bé la doble L o no. Un cop realitzats els dos grups, a la pissarra hi havia diferents paraules escrites, segons si tenien la ll al principi, al mig o al final. Algunes paraules eren, llapis, llibre, allà, calla i cavall.

Un membre de cada grup feia una passa endavant i un dels dos llegia una paraula de cada posició. L'altre havia de decidir si es quedava al grup on era o es canviava. Així, successivament ho hem fet tots i ens han quedat tres grups:

1.- NO: no saben pronunciar la doble L.

2.- MIG: saben pronunciar la doble L segons la posició en la que estigui.

3.- SI: saben pronunciar la doble L en qualsevol posició. En aquest grup, a més a més, podríem establir una subdivisió ja que hi ha les persones que la saben pronunciar però quan parlen en la vida quotidiana no la utilitzen correctament i aquelles persones que la utilitzen en la seva vida quotidiana.

Aquesta activitat ens ha demostrat que no tot és blanc o negre, és a dir, que no tot són extrems i que també hi ha persones dins els límits i que no formen part de cap pol. D'altra banda ens ha ajudat a descobrir la nostra pronúncia de la doble L ja que hi havia gent que pensava que la pronunciava bé i desprès sse n'ha adonat que no era així, i  a l'inrevés. 

M'agradaria compartir una web amb tots vosaltres que vaig utilitzar l'any passat quan estudiava fonètica i em va ajudar molt. En aquesta pàgina pots escoltar tantes vegades com vulguis paraules amb el so que triïs i treballar amb altres webs que pots trobar a enllaços. Aquí us deixo el link http://www.ub.edu/sonscatala/index.html

Per últim, penso que molta gent no dóna importància a pronunciar correctament les diferents grafies de la nostra llengua i crec que s'hauria de prendre consciència i canviar aquesta mentalitat perquè en el fons, nosaltres serem un dels models dels nens i aquests han d'aprendre a parlar correctament. 

Diferent però feliç!

Avui l'Aran i jo hem presentat el nostre treball d'identitat territori.
Quan ens vam conèixer ella i jo ens vam adonar que teníem una amiga en comú, la Irene, una noia de 19 anys que pateix la síndrome de Down. Ella la coneixia de casa els seus tiets, que viuen a Sabadell, on estiuejava de petita i la Irene viu. Jo la conec de Sabadell i concretament de l'escola ja que durant 9 anys vam anar a la mateixa classe.

Estàvem totes dues molt nervioses però un cop acabada la nostra exposició pensem que ho hem fet prou bé i que hem tingut bastant en compte tots els aspectes a millorar que havien anat comentant els professors durant els dies anteriors d'exposicions.

A continuació us deixo l'enllaç de l'entrada del bloc de l'Aran on ella parla sobre el nostre treball i podeu visualitzar el nostre Prezi.

Aquest treball m'ha servit per adonar-me'n que allò que realment arriba al públic i capta la seva atenció és el fet de transmetre emocions però a la vegada això no és fàcil. D'altra banda, he pogut posar en pràctica alguns aspectes que es citen al llibre Com parlar bé en públic? com per exemple controlar la respiració per controlar els nervis, vigilar amb la posició corporal...
Sincerament m'ha agradat molt fer aquest treball i poder-lo haver fet sobre la Irene i la seva malaltia ha estat genial. La Irene va significar i encara continua significant molt en la meva vida ja que ella em va ensenyar sense adonar-se'n a valorar la vida i a aprofitar totes les oportunitats que aquesta et dona. Les persones que no tenim cap malaltia sovint ens preocupem per coses molt simples, per tonteries, i haver compartit amb ella un tros de la meva vida em fa adonar de la gran sort que alguns tenim d'estar tristos per tonteries.
Des d'aquí us animo a tots i totes que tingueu una experiència amb persones amb algun tipus de discapacitat i que entre tots les integrem en la nostra societat per poder-los ajudar.

Citem?

Quan escrivim en un bloc, per exemple, o fem un treball cal citar d'on hem extret la informació. Per fer les cites ho podem fer de dues maneres: amb el format APA o amb format ISO.

FORMAT APA

Disn d'aquest format hi ha diferents maneres de citar d'on ha estat extreta una informació, clica aquí per poder veure-ho.

FORMAT ISO

Si volem citar en aquets format, el primer que cal fer és a l'estil posar Iso en comptes d' APA.


A continuació us adjunto una presentació que m'ha semblat interessant on s'exposen les principals diferències entre el format APA i el format ISO.

Apa E Iso from Alejandra Celis

Citar les referències és molt important ja que nosaltres no som prou importants o experts per dir segons quines coses. Les informacions que nosaltres donem poden ser més fiables per al públic si nosaltres especifiquem d'on hem tret aquesta informació i qui l'ha dit abans que nosaltres. La classe de Gitic que hem fet sobre aquest tema m'ha ajudat a entendre la importància de citar i a adonar-me'n que jo, per exemple, quan faig treballs no cito i tot el que jo exposo no ho he dit jo. A partir d'ara em comprometo a citar les fonts i així anar millorant la meva formació.

Recitem poemes

A COED hem recitat poemes. A principi de curs la Rosa ens va dir que quan arribés desembre faríem un recital de poemes, i finalment, el dia ha arribat. 

L'Aran i jo hem recitat Dona'm la mà de Joan Salvat Papasseit ja que totes dues l'havíem estudiat durant el batxillerat i ens agradava.

A continuació el podeu llegir i si voleu, animar a aprendre'l: 

Dóna'm la mà

Dona'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant

Les barques llunyanes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dona'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dona'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Gairebé tothom quan hem sortit a recitar el nostre poema hem demanat als nostres companys que tanquessin els ulls. Me n'he adonat que tenint els ulls tancats gaudeixes més del poema ja que estàs únicament pendent del que diu aquest i no de què està fent la persona que el recita. A més a més, que el públic tanqui els, a l'orador li proporciona tranquil·litat ja que no sent tants ulls mirant-lo. 
M'agradaria dir també que hi ha poc jovent que sigui aficionat  a la poesia i segurament és per la manera en que ens l'ensenyen a l'escola, que te la fan empassar sigui com sigui. Des d'aquí, si algún professor de literatura em llegeix l'animo a canviar la metodologia per ensenyar la poesia i animo als professors de les altres matèries a buscar poemes relacionats amb els temes treballats i comentar-los a classe i així fer créixer l'interès per la poesia.

Fluxogrames

Els fluxogrames o diagrames de flux, també els hem vist durant la sessió de GITIC d'avui, són una eina per a representar processos. Presenten una simbologia concreta:

Font: http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es

L'eina que blanquerna ha decidit per a treballar i realitzar els fluxogrames ha estat Gliffy. 

Desde l'assignatura de GITIC se'ns ha proposat una pràctica: crear un fluxograma per explicar el procès de creuar una cruïlla amb semàfors. Aquest ha estat el meu resultat:

Aquesta activitat m'ha servit per aprendre que existeixen eines que ens ajuden a realitzar aquests tipus d'esquemes d'una situació i t'estalvien molta feina ja que jo, alguna vegada que havia hagut de fer una activitat semblant a aquesta, ho feia amb ordinador i tardava bastanta estona més que fent el mateix amb aquest programa. A mí, personalment m'hagués agradat que els mestres que he tingut al llarg de la vida m'haguessin ajudat a descobrir aquestes eines i a la vegada, a estalviar-me feina, és per aquest motiu que jo, quan sigui mestre, intentaré facilitar les tasques i les diferents feines als meus alumnes posant al seu abast eines de gran utilitat per a representar fluxogrames com ara Gliffy.

Els mapes conceptuals

Qui no ha estat durant molt de temps davant de l'ordinador fent un mapa conceptual amb Word? Doncs jo avui també he descobert la quantitat de temps que he malgastat durant la meva vida utilitzant Word per fer mapes conceptuals. Avui a GITIC també hem vist una altre eina, una eina que t'estalvia temps alhora de realitzar un mapa conceptual, s'anomena Cmap Tools.
Els mapes conceptuals ajuden a organitzar i agrupar informació a partir de conceptes i connectors. Aquest recurs facilita molt la tasca d'etsudi, sovint complicada, ja que permet organitzar d'una manera clara i senzilla les idees claus. Crec que els professors haurien de facilitar-nos la nostra feina i ensenyant-nos una eina com Cmap Tools penso que és una bona manera de fer-ho. Des d'aquí m'agradaria animar a tots els docents a descobrir-nos a nosaltres, els estudiants noves eines per tal de fer-nos una mica més fàcil la vida d'estudiant que a vegades no és senzilla.

Si voleu saber-ne més sobre els mapes conceptuals us convido a visitar el bloc del meu professor de GITIC, clica aquí.

Aquí us enllaço una pàgina web per a poder veure un mapa conceptual sobre els animals creat amb Cmap Tools que he realitzat jo mateixa.

Aquí teniu la imatge d'un altre mapa conceptual que he realitzat a partir d'un text del Dinar de Nadal.

Aquest mateix text del Dinar de Nadal l'he fet amb Wordle, una eina que fa núvols de paraules i el resultat ha estat el següent:

Per últim, m'agradaria parlar també una mica sobre els mapes mentals. Els mapes mentals tal i com explica el meu professor al seu bloc, són unes eines que ens permeten organitzar i estructurar el nostre pensament de manera gràfica. Podeu llegir-ne més sobre aquesta eina aquí.

Wordle

Avui a Gitic hem parlat sobre Wordle és una eina que serveix per a realitzar núvols de paraules. Aquelles paraules més importants i que apareixen més vegades al text són més grans, és a dir, les paraules apareixen més grans o més petites segons la seva freqüència.

Font: http://theundercoverrecruiter.com

Aquests són exemples de dos núvols:

                                  Font: http://classroomtech.org.uk

                              Font: http://commons.wikimedia.org


Penso que aquesta eina pot ser un bon recurs per a practicar fer resums a Educació Primària ja que els nens poden saber quines paraules han d'aparèixer en el seu resum. A més a més aquesta eina ens pot servir per a presentar el tema sobre el que parlarem i també com a pauta del nostre discurs alhora de presentar un tema i desenvolupar el nostres discurs a partir d'aquest.

Per últim aquí podeu crear-ne un vosaltres!

Què és Padlet?

Què és Padlet? Aquesta és la pregunta que m'he formulat quan avui a la classe de GITIC en Jordi ha anomenat aquesta eina per primera vegada. Padlet és un suro on podem escriure-hi diferents escrits, guardar-los i compartir-los. Aquesta eina té un avantatge: no requereix crear-se un compte. Tothom pot crear-se un suro i compartir amb els demès els seus escrits. Els demès poden veure el teu suro i escriure-hi si comparteixes l'enllaç amb ells. Aquest tiipus d'eina ens pot ajudar a organitzar millor les tasques i rutines i a més a més, podem aprofitar l'espai de les parets o el suro on normalment tindriem les rutines o tasques per posar un altre tipus de materials. És important la seva utilització ja que des de ben petits, els nens s'han de familiaritzar amb les tecnologies per tal de dominar-les i d'aquesta manera afavorir-ne el seu aprenentatge. 

Font: http://crisxelalecturas.blogspot.com.es

A les escoles utilitzen aquesta eina per documentar els caps de setmana dels nens, fer que els nens escriguin definicions d'objectes i adjuntin una fotografia d'aquests per tal de crear un mini diccionari, etc. A continuació podeu veure un suro i un tutorial per aprendre a utilitzar aquesta eina.

Created with Padlet

Font: http://padlet.com/embed/definiciones

Font: http://www.youtube.com/watch?v=6D7dy9WLMkw

Glogster

Avui a GITIChem parlat sobre Glogster, una eina que permet als seus usuaris crear glogs (pòsters digitals). En aquests glogs pots posar-hi imatges, enllaços, fotografies, etc.  Després de la creació de Glogster i la seva gran acollida, els creadors també van crear Glogster.EDU, una eina, adreçada als educadors, on aquests poden afegir-hi alumnes.

Font: http://plinetweb2.wordpress.com

A glogster. com, qualsevol persona pot crear un glog. Però, quins usos podem donar a aquesta eina en el món de l'educació? Per resoldre aquesta pregunta us convido a què visiteu aquest blog.

Personalment crec que utilitzar diferents recursos afavoreix el procés d'aprenentatge. Caure en una rutina, és a dir, utilitzar sempre el mateix programa per a explicar i treballar un tema produeix que els nens no tinguin interès, en canvi, si innovem amb els programes i variem el format del suport per a explicar el temari, els nens estaran motivats, encara que sigui per veure amb que els sorprendrem avui. 

Per finalitzar us adjunto un tutorial per als que us animeu a investigar i utilitzar aquesta eina!

Avui a música hem pogut observar alguns instruments i descobrir-los.

Primer hem utilitzat els instruments indeterminats, és a dir, aquells que no poden fer notes musicals i per tant, no poden realitzar melodies. 

En segon lloc hem utilitzat els instruments determinats, aquells que poden fer melodies perquè poden tocar diferents notes musicals. En són exemples el xilòfon, que té les plaques de fusta, el metal·lòfon, que està fet a partir de plaques metàl·liques i el carilló què també té plaques metàl·liques.

                                                   

                                                            Xilòfon

                                                         Metal·lòfon

                                                           Carilló

                                               

Un dels exercicis que vam realitzar va ser tocar tots alhora un instrument determinat. Si improvisàvem tots, no sonava bé. La Lluïsa va treure totes les plaques MI i SI que tingués en el seu instrument. Un cop fet això vam tornar a tocar i vam poder comprovar que ja no sonava tant malament. Quan l'escala que es fa només té 5 notes diem que és una escala pentatònica.

                                             Carilló amb escala pentatònica

M'agradaria dir també que avui he aprés que és un rondó. Un rondó és una dansa que té tornada i estrofa però sempre comença i acaba amb tornada. Aquí teniu un exemple de rondó.

Presentació de l'escola on vam estar dos dies de pràctiques

Avui a seminari he exposat ,juntament amb alguns companys, el Prezi que havia fet per presentar i explicar la meva experiència a l'escola Nausica, l'escola on vaig estar dos dies durant la Setmana de Pràctica i Reflexió Educativa.

Aquest ha estat el Prezi que he fet, espero que us agradi:

Fem fang!

Avui a plàstica hem treballat amb fang. L'activitat que ens ha proposat la Roser era que a partir de tres fotografies nostres en una posició concreta (una de perfil, de front i l'altre de darrera) que haviem de portar de casa ens fèssim en aquella posició amb fang.

En primer lloc la Roser ens va fer un exemple de com fer el la figura per tal de que estigués proporcionada.
Aquest va ser el seu resultat:

Font: Cristina Taberner

En segon lloc vam fer la nostra figura. Primer vam agafar un tros de fang, vam fer la base de la figura, el cap, el tronc, que ha de ser 3 vegades el cap per tal de que sigui proporcionat, els braços i les cames i li vam anar donant forma. 

Aquí us deixo unes quantes fotografies del procés:

     Tros de fang                                                               Base de la figura

         

Cap de la figura                                                                         Parts de la figura

                                                             Figura en la posició escollida

Tipus de Power Point

A GITIC he après una altre cosa nova: hi ha diferents tipus de Power Point.

Un Power Point està format per diversos elements: diapositives, objectes, accions i transicions.
Les diapositives podríem dir que són les diferents pàgines en que dividim un document Power Point. Dins les diapositives hi ha els objectes, són les imatges i el text.  Aquestes imatges i el text apareixen d'una manera o d'una altre segons l'acció establerta i formen la diapositiva completa. Aquestes diapositives a la vegada tenen transicions que són efectes visuals o musicals que hi introduïm.

http://microsoft-powerpoint.softonic.com/

En Jordi ens ha explicat diferents tipus de Power Point però a mi m'han impactat sobretot dos, el tradicional i el d'ús creatiu i multimèdia.

• Power Point tradicional: estic segura que gairebé tots i totes hem visualitzat un Power Point d'aquest tipus. És aquell que utilitza el professor per fer les seves classes sense tenir en compte la reacció dels alumnes, la situació de l'aula...

• Power Point d'ús creatiu i multimèdia: es poden utilitzar per diferents situacions:

• Explicació d'un lloc a partir d'una imatge.
• Transmetre emocions al públic.
• Subratllar, canviar de color...a alguna part d'un text, poema, conte projectat a la pantalla.

Per triar el tipus de Power Point a realitzar hem de tenir clars els objectius comunicatius, és a dir, què volem transmetre, idees o emocions? Si volem transmetre idees utilitzarem un Power Point tradicional mentre que si el què volem és emocionar i transmetre emocions al públic escollirem fer un Power Point d'ús creatiu o multimèdia. A vegades, no ens parem a pensar quin és l'objectiu del nostre discurs i no ens aturem a meditar quin tipus de presentació realitzar fet que provoca que els objectius no s'assoleixin. Penso i intentaré que a partir d'ara abans de realitzar una presentació em pari a pensar en quins són els meus objectius i establir d'aquesta manera la presentació Power Point que utilitzaré.

Clica aquí  per saber-ne més sobre el Power Point i els diferents tipus que existeixen.

Els wikis

Que són els wikis? Aquesta és la pregunta que jo em plantejava fins ahir. A GITIC ahir vam parlar sobre els wikis.

Un wiki és una eina col·laborativa que pot ser editada des del navegador pels usuaris. Aquests usuaris poden crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d’una pàgina web de forma interactiva, fàcil i ràpida. Un dels wikis més coneguts és la Viquipèdia. La Viquipèdia és una enciclopèdia on-line mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre.

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada

Ara ja sabem que podem transmetre idees o emocions. La Viquipèdia què transmet, idees o emocions?

Transmet idees ja que proporciona una informació de manera objectiva i a més a més, no hi ha música ni cap altre element que pugui transmetre emocions. Els cinc pilars de la Viquipèdia són 5 principis que basen aquesta enciclopèdia, aquests pilars, tal i com s'explica al portal viquipedista són:

La Viquipèdia és una enciclopèdia que incorpora elements de les enciclopèdies generals, i de les enciclopèdies especialitzades. La Viquipèdia no és un diccionari, ni una col·lecció de texts originals, ni un diari; hi ha altres projectes germans de Wikimedia per a aquests continguts. Tampoc és una màquina de propaganda, ni un servidor gratuït, ni un proveïdor d'espai web, ni un conjunt de pàgines d'autopromoció, ni un experiment sobre l'anarquia o la democràcia, ni un directori d'enllaços, ni un lloc per a expressar opinions, experiències o arguments; el propòsit és recopilar tot el saber de forma enciclopèdica, no crear-lo.

La Viquipèdia cerca el "punt de vista neutral", és a dir, intenta aconseguir que els articles no exagerin un punt de vista específic. Això requereix oferir la informació des de tots els angles possibles, presentar cada punt de vista de forma precisa, dotar de context els articles perquè els lectors comprenguin totes les visions, i no presentar cap punt de vista com "el vertader" o "el millor". Això implica, per una banda, citar les fonts autoritzades que puguin verificar-se sempre que sigui possible, especialment en qüestions polèmiques, però, d'altra banda no significa que totes les visions han de posar-se al mateix nivell, sinó en la seva mesura justa. Cada vegada que aparegui un conflicte per determinar quina versió és la més neutral, cal declarar un període de reflexió mitjançant un cartell de discutit a l'article. Es discutiran els detalls a la pàgina de discussió i s'intentarà resoldre la disputa amb calma.

La Viquipèdia és de contingut lliure, de manera que tothom hi pot col·laborar i la pot distribuir lliurement. Respecteu els drets dels autors que no volen que sigui d'aquesta manera. Cal que accepteu que alliberant la vostra col·laboració podrà ser modificada i redistribuïda.

La Viquipèdia segueix unes normes d'etiqueta. Respecteu els vostres companys viquipedistes fins i tot quan no compartiu les seves opinions. Comporteu-vos civilitzadament. Eviteu els atacs personals i les generalitzacions quan es crispin els ànims; eviteu les guerres d'edicions; recordeu que hi ha aproximadament 418.000 articles a la Viquipèdia en català per a treballar. Actueu amb bona fe, sense sabotejar la Viquipèdia per enfortir els vostres arguments. No utilitzeu titelles per actuar malament o per evitar les polítiques.

La Viquipèdia no té normes inamovibles més enllà d'aquests cinc principis generals. Llanceu-vos-hi!, perquè la gràcia d'editar és que, encara que es persegueix, no es requereix la perfecció. I no tingueu por de canviar res. Totes les versions anteriors dels articles estan guardades; no hi ha forma que pugueu espatllar per accident la Viquipèdia o destruir el seu contingut irremeiablement. Per això mateix recordeu: tot allò que escriviu aquí passarà a la posteritat…

A continuació faré un recull de 5 aspectes que m'han sorprès més sobre el funcionament de la Viquipèdia:

1. Tothom pot modificar un article.
2. Els propis lectors són els que vigilen els actes de vandalisme a partir de les llistes de seguiment.
3. Hi ha pàgines de discussió per tal de fer un debat amb l'objectiu d'arribar a un acord sobre algun tema.
4. La Viquipèdia té un llibre d'estil on hi ha algunes pautes a seguir perquè els articles s'assemblin entre ells.
5. La Viqupèdia té projectes germans, és a dir, tots els wikis gestionats per la Fundació Wikimedia (Fundació que gestiona a la Viquipèdia).

Després d'haver parlat sobre alguns temes molt interessant referents als wikis i a la Viquipèdia, en Jordi, el nostre professor, ens ha proposat una activitat, per parelles, que consistia en crear o modificar un article de la Viquipèdia i seguir-lo per tal d'evitar actes vandàlics.

A partir d' aquesta activitat he pogut aprendre a crear un article a la Viquipèdia i a compartir-lo amb totes les persones que ho desitgin. A més a més, m'ha semblat molt interessant el llibre d'estil que em consultat per a redactar el nostre article ja que he entès perquè tots els articles són molt similars i consten de gairebé les mateixes parts. Un altre aspecte que m'ha cridat molt l'atenció és el seguiment. Nosaltres vam crear un article a partir de la recopilació d'informació de diverses pàgines web sobre el Carlos Baute i un op vam crear el nostre article el vam seguir de manera que cada cop que algú edita la nostra pàgina rebem un avís i d'aquesta manera podem controlar els actes vandàlics. Crec que aquesta activitat ha estat molt enriquidora perquè m'ha permès introduir-me en aquest món de la Viquipèdia, una enciclopèdia online que es va completant a partir dels articles i de les contribucions de totes aquelles persones que ho desitgen.

Tot seguit us deixo l'enllaç per si voleu veure l'article que el meu grup hem creat:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Carlos_Baute#Biografia