Què és la competència comunicativa?

Aquesta és la pregunta que em vaig formular el primer dia que vam parlar sobre aquest tema a COED.
La competència comunicativa, tal i com van definir Gumperz i Hymes l'any 1972, és allò que un parlant necessita saber per a comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants. Cal dir que una situació comunicativa és eficaç quan s'aconsegueix l'objectiu.

Hi ha 4 tipus de coneixements i habilitats:

1.- Competència lingüística/gramatical: fa referència al domini del codi lingüístic i s'ocupa del nivell fonològic, morfològic, sintàctic i lèxic i semàntic.  El nivell fonològic s'ocupa de saber distingir el fonema i el so, el morfològic de la forma de les paraules, el sintàctic de l'ordre de les paraules i el lèxic i semàntic del camp de paraules d'una llengua.

2.- Competència sociolingüística: fa referència a les regles socioculturals d'ús i s'ocupa de la situació dels participants, per exemple, un metge no tracta igual als amics que als pacients, el propòsit o objectiu de la interacció i les normes i convencions d'aquesta, és a dir, les normes d'educació.

3.- Competència discursiva: fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere i s'ocupa de la cohesió de forma i la coherència en el significat que varien segons el propòsit de la interacció. La cohesió s'aconsegueix relacionant les idees entre elles i es mesura a partir de connectors i marcadors, la coherència s'aconsegueix quan les idees no es contradiuen les unes a les altres.

4.- Competència estratègica: fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per fer que el lector o oient gaudeixi amb el nostre discurs.  Dues d'aquestes estratègies són compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències i afavorir l'efectivitat d ela comunicació.

La primera estratègia és molt habitual però menys eficaç que la segona. Els mots crossa, per exemple, són un bon exemple d'aquesta estratègia. Els bons comunicadors els eviten i recorren a preguntes retòriques, ús de sinònims, repeticions...
Actualment, la segona estratègia és més efectiva ja que les noves tecnologies i el suport tecnològic afavoreixen l'efectivitat.

Quan vam parlar a la classe sobre aquest tema me'n vaig adonar de la dificultat que hi ha present per a ser un bon comunicador i el mèrit que tenen aquelles persones que ho aconsegueixen. La nostra societat i la nostra espècie ens caracteritzem perquè tenim la capacitat del llenguatge, una capacitat que cap altre animal o ésser viu té, i és per aquest motiu que cal tenir-ne cura i aprendre a utilitzar-la bé. Per fer-ne un bon ús cal tenir en compte tots aquests elements que hem anat anomenat en aquesta entrada al bloc. Però com puc saber jo si sóc efectiva quan interactuo amb els demés? Aquesta pregunta penso que és senzilla de contestar i en la meva opinió, una persona interactua correctament amb els altres quan aconsegueix l'objectiu de la seva interacció. Per tant, podríem dir que cal vigilar i pensar com direm les coses perquè el que és diu no és el mateix que el que es vol dir.


Per acabar m'agradaria que visulaitzéssiu aquests dos vídeos que ens va passar la Rosa i són dos exemples de bons comunicadors: