Programari lliure: els programadors escriuen les instruccions que després el processadors llegirà i executarà amb un llenguatge de programació.
El codi font d'una aplicació informàtica està format per la relació completa d'expressions complexes. El processador ha d'entendre les instruccions de manera que convertim el codi font en sèries d'instruccions bàsiques mitjançant la compilació:
Amb el programari lliure copiant el codi executable al disc dur ja podem utilitzar el programa i no cal saber el codi font.
Aquest programari lliure o free software es planteja les repercussions ètiques i socials derivades de l'adopció d'un model d'ús determinat i de la creació de programari. Aquest però, et garanteix quatre llibertats:
- Usar-lo amb qualsevol finalitat.
- Estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats.
- Redistribuir-lo a tercers.
- Introduir-hi millores i fer-les públiques per a què se'n beneficiï tota la comunitat.
El programari convencional o privatiu, en canvi, limita la possibilitat de detectar i corregir errades de programació, per fer-hi modificacions, traduir-lo o fer-lo servir per a finalitats diverses a les previstes pels seus autors.
El software consisteix en cedir el codi executable però impedir l'accés al codi font.
El programari convencional es classifica:
- Programari gratuït (free ware): es poden usar lliurement, sense pagar.
- Programari de prova (shareware): es poden provar però si es vol usar completa i continuadament s'ha de pagar.
- Programari comercial: necessites un pagament i una llicència comercial per usar-lo.
Les llicències es creen a partir de quatre condicions:
- Reconeixement (Attribution) : en qualsevol explotació de l'obra caldrà reconèixer l'auditoria.
- No comercial (non comercial) : No es pot usar per al comerç.
- Sense obres derivades (no derivate works) : no es poden realitzar obres derivades de l'original.
- Compartir igual (share alike) : es poden crear obres derivades d'una obra original sempre i quan es mantingui la llicència de l'original per a les derivades.
A partir d'aquestes quatre condicions existeixen sis llicències diferents:
- Reconeixement (cc-by) : No hi ha cap restricció. L'obra es pot usar per al que es vulgui.
- Reconeixement – NoComercial (cc-by-nc) : L'obra no pot ser utilitzada comercialment.
- Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual (by-nc-sa): No podem fer un ús comercial de l'obra original ni de les derivades d'aquesta que s'han de distribuir amb la mateixa llicència que l'obra original.
- Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd) : No es pot fer un ús comercial de l'obra original ni crear-ne de derivades.
- Reconeixement - CompartirIgual (by-sa): Permet l'ús comercial de l'obra i de les seves derivades. Les obres derivades s'han de distribuir amb la mateixa llicència que regula l'obra original.
- Reconeixement - SenseObraDerivada (by-nd) : Es pot utilitzar l'obra comercialment però no se'n poden crear de derivades.
Un cop tenim la llicència aquesta s'obté expressada de 3 maneres diferents:
- Commons Deed: és un resum fàcilment comprensible de text legal amb les icones rellevants.
- Legal Code: és un text legal complert en què es basa la llicència triada.
- Digital Code: és un codi digital que una màquina pot llegir i que serveix perquè els motors de cerca i altres aplicacions identifiquin la vostra obra i les condicions d'ús.
Aquesta informació ha estat extreta dels enllaços de l' entrada al bloc del meu professor que podeu consultar clicant aquest link:
Haver parlat sobre aquest tema a la classe m'ha fet adornar-me'n que gairebé tots "robem" fotografies contínuament. És per això que he decidit que a partir d'ara intentaré agafar les fotografies, gràfics... de pàgines web com flickr, wikipèdia...on les fotografies publicades tenen llicències Creative Commons. A més a més, m'ha fet reflexionar sobre la necessitat d'establir llicències d'aquest tipus si volem evitar alguns usos amb imatges, webs, vídeos... de propietat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada