Cercle cromàtic

A plàstica vam realitzar per grups un cercle cromàtic de 12 colors. A partir dels colors primaris (groc, magenta i blau) vam obtenir nou colors més. El cercle cromàtic que el meu grup va obtenir va ser aquest:

A més a més la Roser ens va explicar que barrejant les mateixes proporcions dels tres colors primaris s'obté el color negre, ho vam provar i el resultta va ser el següent: 

Per acabar, vam treballar la lluminositat i la saturació afegint blanc, negre i gris a un color obtingut en el cercle cromàtic:

Qui ets tú, Aran?

A COED ens van proposar que descrivíssim a una persona de la classe a partir d'una fotografia.

Jo vaig triar a l'Aran Soler i la fotografia triada va ser la següent:

Aquesta fotografia la vaig fer a casa seva un dissabte al matí que vam quedar per realitzar aquest treball. Vaig fer diferents fotografies des de dues perspectives: en primer lloc des del balcó i en segon lloc des de la porta. Finalment vaig decidir agafar aquesta perquè era més lluminosa.

L'Aran està col·locada tocant el piano perquè és una amant de la música i sap tocar el piano. A més a més li vaig demanar que mirés a la càmera somrient perquè és una persona que sempre té un somriure a la cara.

Aquesta activitat m'ha ajudat a entendre millor que no sempre hem de descriure una persona de la manera convencional sinó que hi ha altres maneres per fer-ho. Penso que molt sovint els mestres utilitzen el format "tradicional" per a descriure una persona, un objecte...sense adonar-se'n de totes les maneres possibles de fer una descripció. A més a més he descobert la necessitat de pensar com fer una fotografia ja que segons la perspectiva, els colors, els objectes...podem donar-li significats diferents.

Analitzem un bloc

El professor de GTIC ens va proposar una activitat: analitzar un bloc educatiu.

El bloc educatiu que jo he triat per analitzar és el de l'Escola Pla de l'Avellà a Cabrera de Mar, concretament el bloc de P3 .

Aquest bloc m'ha semblat molt interessant ja que  s'utilitza per penjar documents escrits per tal de comunicar coses als pares com ara la normativa de l'escola, properes excursions... A més a més també es poden veure publicades les algunes activitats, acompanyades de fotografies, que han realitzat els nens i nenes de P3. M'ha cridat especialment l'atenció el fet de penjar els documents perquè m'ha fet recordar la quantitat de papers que et reparteixen a l'escola i que moltes vegades ni arriben a casa perquè els has perdut abans. Crec que fer un bloc com el que he triat per analitzar, suposa un estalvi econòmic important i a més a més no hi ha risc de que el nen o nena no faci arribar els papers a casa. 

Aquest bloc, segons la classificació que fa el llibre Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents, és un bloc de professor-alumnes ja que tot i que l'administrador del bloc és el professor són els alumnes els qui expliquen les activitats que fan a l'escola, encara que les entrades les publica la professora o professor. Les entrades consten d'un títol, una breu explicació i sovint d'una imatge o fotografies de l'activitat sobre la que es parla.

Aquest bloc està realitzat a partir de Blogger i està estructurat a partir d'etiquetes, concretament dues, activitats i informacions. 

Què són els canals RSS?

Ja fa dies que a l'assignatura de GTIC vam parlar sobre els canals RSS o Really Simple Syndication i avui m'he decidit a escriure un post sobre aquest tema.

Les RSS són uns formats de canals web que s'utilitzen per a rebre informació actualitzada de pàgines web, blocs...que segueixes normalment. D'aquesta manera s'aconsegueix agilitat i evitem perdre el temps buscant expressament aquestes pàgines. Un cop obert el canal RSS podem llegir els titulars i ampliar aquells que més ens interessen sense la necessitat de clicar a cadascun d'ells. 

Els canals RSS, per tant, són una forma eficaç per a veure aquella informació que ens interessa i evitar perdre el temps buscant-la.

Coses que no podem oblidar sobre els blocs

A l'assignatura de Gtic hem llegit el llibre  Usos educatius del blogs: Recursos, orientacions i experiències per a docents de Francesc Balagué i Felipe Zayas. 

Tal i com descriuen Francesc Balagué Puxan y Felipe Zayas Hernando en aquest llibre un bloc és un lloc web periodicament actuqalitzat que recopila cronològicament textos o articles d'un autor o diversos autors, en què apareix en primer lloc el més recent, on l'autor conserva sempre la llibertat de deixar publicat el que consideri pertinent. També es pot anomenar bitàcora; generalment aquest terme s'utilitza quan l'autor escriu com un diari sobre la seva vida, però amb la diferència que aquest diari és públic a la xarxa.

A continuació explicaré aquells aspectes que més m'hagin cridat l'atenció: 

-Podem classificar les persones en dos grups segons la generació a la que pertanyen: immigrants i nadius. Els nadius són aquelles persones que van néixer entre 5 i 15 anys enrere i són la primera generació que ha crescut immersa en aquest nou model tecnològic, la Net Generation o Generació Xarxa. Les persones nascudes abans de 1960 que s’adapten i aprenen tot de nou. El major problema actual és que la majoria de professors actuals són immigrants digitals. Els blocs permeten a aquestes persones iniciar-se en aquest món d’una manera senzilla i compartir el llenguatge dels nadius.

-Hi ha diversos tipus de blocs segons la seva utilitat i la seva administració: blocs de centre, blocs destinats a seminaris i cursos de formació en TIC per al professorat, blocs de professors (individuals), bloc d'aula del professor, bloc de professor -alumnes i bloc d'aula de l'alumne. Podeu saber-ne més consultant els meus apunts, clica aquí.

-El bloc ha substituït la revista d'anys enrere. Però, què és més interessant i útil, la revista o el bloc?

A la revista no tothom pot participar en ella mentre que en el bloc si. A més a més, la revista és limitada, no pots publicar les feines o treballs de 1000 alumnes, en canvi, en un bloc sí, és il·limitat i a més a més tothom hi pot participar.

El bloc pot ser llegit per una gran col·lectivitat de persones mentre que la revista es limita a la col·lectivitat d’aquella escola. A més a més el bloc és més econòmic i podem tenir material multimèdia com ara vídeos.

-El bloc obliga a reflexionar als alumnes i a esforçar-se ja que no únicament escriuen pel professor.  El fet d’utilitzar un bloc a l’aula proporciona protagonisme als alumnes, trenca la comunicació unidireccional i afavoreix els aprenentatges mitjançant les activitats dels alumnes. L’alumne ha de prendre decisions sobre el seu bloc i és necessari que tingui una certa llibertat per part del docent. Des del punt de vista educatiu el caràcter públic del bloc és una de les característiques més interessants. Els blogs serveixen per pensar, escriure, compartir (la responsabilitat de les tasques)  i participar, accions imprescindibles per a la creació d’un aprenentatge.

Penso que els blocs, en l'àmbit educatiu, són un gran recurs per a mestres i alumnes. Els mestres poden estar en contacte amb les famílies sense tenir la necessitat d'enviar cartes o e-mails a cada família, a més a més, poden utilitzar un bloc per a recollir la feina que han fet els seus alumnes. Pel que fa els alumnes, pot ser un espai on anar recopil·Lant la seva trajectòria com a estudiant i on aquest pot desenvolupar el llenguatge escrit així com també la seva autonomia i responsabilitat.

Per acabar m'agradaria adjuntar el glossari de paraules que el llibre ens proporciona i que penso que són interesants de conèixer:

Què és la competència comunicativa?

Aquesta és la pregunta que em vaig formular el primer dia que vam parlar sobre aquest tema a COED.
La competència comunicativa, tal i com van definir Gumperz i Hymes l'any 1972, és allò que un parlant necessita saber per a comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants. Cal dir que una situació comunicativa és eficaç quan s'aconsegueix l'objectiu.

Hi ha 4 tipus de coneixements i habilitats:

1.- Competència lingüística/gramatical: fa referència al domini del codi lingüístic i s'ocupa del nivell fonològic, morfològic, sintàctic i lèxic i semàntic.  El nivell fonològic s'ocupa de saber distingir el fonema i el so, el morfològic de la forma de les paraules, el sintàctic de l'ordre de les paraules i el lèxic i semàntic del camp de paraules d'una llengua.

2.- Competència sociolingüística: fa referència a les regles socioculturals d'ús i s'ocupa de la situació dels participants, per exemple, un metge no tracta igual als amics que als pacients, el propòsit o objectiu de la interacció i les normes i convencions d'aquesta, és a dir, les normes d'educació.

3.- Competència discursiva: fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere i s'ocupa de la cohesió de forma i la coherència en el significat que varien segons el propòsit de la interacció. La cohesió s'aconsegueix relacionant les idees entre elles i es mesura a partir de connectors i marcadors, la coherència s'aconsegueix quan les idees no es contradiuen les unes a les altres.

4.- Competència estratègica: fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per fer que el lector o oient gaudeixi amb el nostre discurs.  Dues d'aquestes estratègies són compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències i afavorir l'efectivitat d ela comunicació.

La primera estratègia és molt habitual però menys eficaç que la segona. Els mots crossa, per exemple, són un bon exemple d'aquesta estratègia. Els bons comunicadors els eviten i recorren a preguntes retòriques, ús de sinònims, repeticions...
Actualment, la segona estratègia és més efectiva ja que les noves tecnologies i el suport tecnològic afavoreixen l'efectivitat.

Quan vam parlar a la classe sobre aquest tema me'n vaig adonar de la dificultat que hi ha present per a ser un bon comunicador i el mèrit que tenen aquelles persones que ho aconsegueixen. La nostra societat i la nostra espècie ens caracteritzem perquè tenim la capacitat del llenguatge, una capacitat que cap altre animal o ésser viu té, i és per aquest motiu que cal tenir-ne cura i aprendre a utilitzar-la bé. Per fer-ne un bon ús cal tenir en compte tots aquests elements que hem anat anomenat en aquesta entrada al bloc. Però com puc saber jo si sóc efectiva quan interactuo amb els demés? Aquesta pregunta penso que és senzilla de contestar i en la meva opinió, una persona interactua correctament amb els altres quan aconsegueix l'objectiu de la seva interacció. Per tant, podríem dir que cal vigilar i pensar com direm les coses perquè el que és diu no és el mateix que el que es vol dir.


Per acabar m'agradaria que visulaitzéssiu aquests dos vídeos que ens va passar la Rosa i són dos exemples de bons comunicadors:


         

         

Elaboració d'un text

Generalment pensem que fer un text, ja sigui un conte, una redacció o un escrit és fàcil. Tots i totes sabem escriure però el que realment ens importa és fer bé el text. Com aconseguim un text bo, doncs?

Per a elaborar un text correctament hem de realitzar tres fases: planificació, redacció i revisió.

Fase 1: PLANIFICAR: per a realitzar correctament aquesta fase cal establir el tema i l'objectiu del text, recollir informació, seleccionar-la i ordenar-la.

https://murciacompetente.wikispaces.com/

Fase 2: REDACTAR: dins aquesta fase cal redactar les diferents idees i informacions que hem seleccionat  ala fase 1, estructurar-la en paràgrafs, tenir en compte l'estil del nostre text, és a dir, l'adequació, la claredat... A més a més, és el moment d'afegir la puntuació, és a dir, les pauses i els connectors.

http://arrequintaodeletras.wordpress.com/

Fase 3: REVISAR: cal revisar el text varies vegades tant a nivell gramatical com ortogràfic. Un text s'ha de revisar diferents  vegades ja que els errors a vegades costen de trobar.

http://www.arantxasainzdemurieta.eu/

Ara ja teniu els diferents passos a seguir per a redactar un bon text. SORT I ÀNIMS !

El camí dels records - Land Art

La primera activitat a realitzar s'ha basat en l'art conceptual i el Land Art. Aquests dos moviments van sorgir durant els anys 60 a Estats Units i es caracteritzen per modificar i alterar el paisatge i els elements naturals necessaris i crear obres. Aquestes obres, a la mateixa vegada, tenen un caràcter efímer, és a dir, no queden recollides o guardades per sempre ja que la naturalesa les "esborra" o elimina de manera natural.

Aquesta imatge correspon a una obra de Land Art realitzada per Andy Goldsworthy:

La nostra obra es titula El camí dels records i es tracta d'un vídeo en el que tres néts recorren els espais que més recorden a l'àvia que ha mort. La nostra intenció és mostrar la trsitesa que es sent quan mor un ésser estimat però a la vegada l'alegria que produeix el record de tots els moments que has passat amb aquella persona.

A continuació us adjunto l'enllaç del vídeo, espero que us agradi:




En aquesta activitat hem après a donar importància a la naturalesa i a la gran quantitat d'elements que ens ofereix així com també a crear formes, símbols... a partir d'aquests elements per representar alguna cosa. Aquesta activitat, a més a més, també ajuda a desenvolupar la creativitat i la imaginació. Pel que fa a l'àmbit de la tecnologia hem après a fer un vídeo amb Youtube i editar-lo, aprenentatge que penso que em serà molt útil en el futur per recollir fotografies o editar un vídeo amb activitats que hem fet a classe perquè els infants ho tinguin com a record i puguin repetir alguna activitat si els hi ve de gust.

Un nou aprenentatge...

Alguna vegada us heu plantejat quin tipus de vídeo esteu veient?
Jo fins avui no m'ho havia plantejat mai. A la classe de GITIC d'avui, en Jordi ens ha parlat sobre els vídeos i els tipus que hi ha. El llenguatge audiovisual, és a dir, el llenguatge que s'utilitza al vídeo és el proposat per Joan Ferrés. Aquest tipus de llenguatge ens comunica les idees a partir de les emocions.

Per experimentar amb els dos tipus de vídeo hem visualitzat un vídeo lliçó i un vídeo motivador.

El primer tipus de vídeo visualitzat es caracteritza per transmetre idees de manera objectiva tal i com diu Joan Ferrés al capítol 1 del llibre Vídeo y educación, aquests tipus de vídeo s'ha de veure individualment per tal de captar i assimilar la informació transmetre. El segon tipus de vídeo, en canvi és un vídeo motivador que són aquells que s'han de veure en grup per tal d'extreure unes conclusions conjuntament un cop vist el vídeo.  L'objectiu d'aquests vídeos es que es porti a terme una acció a partir de les emocions trameses.

Aprofito aquesta entrada per fer un aclariment. Un arxiu és un vídeo quan aquest té imatge en moviment. Les persones molt sovint, quan veiem fotografies que passen pensem que és un vídeo i no és així, aquests arxius són presentacions.

Per acabar aquesta entrada, m'agradaria dir que com a alumne, i ara com a futura mestra els vídeos motivadors són molt més eficaços, és a dir, assoleixen els seus objectius, i ho fan a partir de les emocions. Per això m'agradaria que alguns mestres, si llegeixen aquest bloc, es plantegessin l'eficàcia dels vídeos lliçons.

El llenguatge no verbal

Quan parlem què fan les nostres mans? Què transmet més la veu o el cos?

A COED la Rosa ens ha repartit a cada grup de 4 o 5 persones un article i l'hem hagut de resumir. El meu grup hem tractat l'article que parlava sobre aquest tema: el llenguatge no verbal i la seva importància.

Desprès d'haver llegit aquest article i haver-ne realitzat la síntesi hem pogut determinar que quan estem fent un discurs no únicament hem d'estar pendents d'allò que diem sinó també d'allò que mostrem. El nostre cos ens pot delatar i fer adonar al públic que estem nerviosos, que no tenim ganes de fer allò que estem fent o simplement que preferiríem no fer-ho.

Una bona postura corporal pot dir molta informació, i potser és veritat que una imatge val més que mil paraules. Veiem-ne un exemple:

En aquesta fotografia hi ha representades dos dibuixos de dues converses, que tot i que les persones que parlen són les mateixes, són completament diferents. A la conversa representada a l'esquerra els dos protagonistes mostren incertesa i inseguretat (creuar les cames) i a més a més es pot deduir que no són gaire agradables ni oberts ja que tenen les cares series i els braços creuats. Per tant, podríem dir que és una conversa freda i distant. En canvi, si mirem la conversa representada a la dreta podem veure que és una conversa més amigable i més pròxima per l'expressió de cara i la posició corporal.

Per tant, hem de tenir en compte la nostra posició a l'hora de parlar i no només en aquesta situació sinó sempre, ja que el llenguatge no verbal està sempre present.

A continuació podeu llegir la síntesi de l'article sobre el qual vam treballar el meu grup.

Cultura i programari lliure i Creative Commons

La Cultura Lliure és un moviment social que promou la elaboració i la difusió de la cultura amb uns principis més amplis que els habitualment proposats per les legislacions actuals.


Programari lliure: els programadors escriuen les instruccions que després el processadors llegirà i executarà amb un llenguatge de programació.
El codi font d'una aplicació informàtica està format per la relació completa d'expressions complexes. El processador ha d'entendre les instruccions de manera que convertim el codi font en sèries d'instruccions bàsiques mitjançant la compilació:

Amb el programari lliure copiant el codi executable al disc dur ja podem utilitzar el programa i no cal saber el codi font.
Aquest programari lliure o free software es planteja les repercussions ètiques i socials derivades de l'adopció d'un model d'ús determinat i de la creació de programari. Aquest però, et garanteix quatre llibertats:

1. Usar-lo amb qualsevol finalitat.
2. Estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats.
3. Redistribuir-lo a tercers.
4. Introduir-hi millores i fer-les públiques per a què se'n beneficiï tota la comunitat.

El programari convencional o privatiu, en canvi, limita la possibilitat de detectar i corregir errades de programació, per fer-hi modificacions, traduir-lo o fer-lo servir per a finalitats diverses a les previstes pels seus autors.
El software consisteix en cedir el codi executable però impedir l'accés al codi font.
El programari convencional es classifica:

1. Programari gratuït (free ware): es poden usar lliurement, sense pagar.
2. Programari de prova (shareware): es poden provar però si es vol usar completa i continuadament s'ha de pagar.
3. Programari comercial: necessites un pagament i una llicència comercial per usar-lo.

Tal i com podem veure a la pàgina oficial de Creative Commons, aquesta és una organització sense ànim de lucre que permet als seus autors i creadors compartir voluntàriament les seves obres per als usos que aquests desitgin a partir de llicències.

Les llicències es creen a partir de quatre condicions:

1.   Reconeixement (Attribution) : en qualsevol explotació de l'obra caldrà reconèixer l'auditoria.
2.  No comercial (non comercial) : No es pot usar per al comerç.
3.  Sense obres derivades (no derivate works) : no es poden realitzar obres derivades de l'original.
4.  Compartir igual (share alike) : es poden crear obres derivades d'una obra original sempre i quan es mantingui la llicència de l'original per a les derivades.

A partir d'aquestes quatre condicions existeixen sis llicències diferents: 

1.  Reconeixement (cc-by) : No hi ha cap restricció. L'obra es pot usar per al que es vulgui.
2.   Reconeixement – NoComercial (cc-by-nc) : L'obra no pot ser utilitzada comercialment.
3.    Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual (by-nc-sa): No podem fer un ús comercial de l'obra original ni de  les derivades d'aquesta que s'han de distribuir amb la mateixa llicència que l'obra original.
4.    Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd) : No es pot fer un ús comercial de l'obra original ni crear-ne de derivades.
5.   Reconeixement - CompartirIgual (by-sa): Permet l'ús comercial de l'obra i de les seves derivades. Les obres derivades s'han de distribuir amb la mateixa llicència que regula l'obra original.
6.   Reconeixement - SenseObraDerivada (by-nd) : Es pot utilitzar l'obra comercialment però no se'n poden crear de derivades.

Un cop tenim la llicència aquesta s'obté expressada de 3 maneres diferents:

1. Commons Deed: és un resum fàcilment comprensible de text legal amb les icones rellevants.
2. Legal Code: és un text legal complert en què es basa la llicència triada.
3. Digital Code:  és un codi digital que una màquina pot llegir i que serveix perquè els motors de cerca i altres aplicacions identifiquin la vostra obra i les condicions d'ús.

Aquesta informació ha estat extreta dels enllaços de l' entrada al bloc del meu professor que podeu consultar clicant aquest link: 

http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/10/cultura-lliure-i-programari-lliure-una.html

Haver parlat sobre aquest tema a la classe m'ha fet adornar-me'n que gairebé tots "robem" fotografies contínuament. És per això que he decidit que a partir d'ara intentaré agafar les fotografies, gràfics... de pàgines web com flickr, wikipèdia...on les fotografies publicades tenen llicències Creative Commons. A més a més, m'ha fet reflexionar sobre la necessitat d'establir llicències d'aquest tipus si volem evitar alguns usos amb imatges, webs, vídeos... de propietat.

Editem un vídeo

Actualment els vídeos s'han convertit en una gran eina pels mestres de les escoles. En un vídeo podem recollir el procés realitzat per fer una activitat, fotografies d'excursions amb els nens i nenes, pot ser un bon material didàctic, etc. És per aquest motiu que penso que tots els que serem i els que són mestres hem de saber què és un vídeo, com funciona, com es crea i com s'edita. 

Des de la classe de GTIC ens van proposar que en parelles ens inventéssim una petita història i féssim un vídeo.
La meva companya de grup i jo vam representar el retrobament entre dues amigues que fa temps que no es veuen.

En primer lloc vam gravar les escenes i un cop les teníem totes, les vam pujar a Youtube, l'editor que vam utilitzar. En segon lloc, un cop vam tenir el muntatge fet vam afegir-hi color i música. Per últim, vam publicar el nostre vídeo a Youtube.

Tot seguit, us adjunto el nostre vídeo:




Personalment m'ha servit per aclarir què és i què no és un vídeo. Abans d'aquesta classe, quan veia un conjunt de fotografies que passaven amb una música pensava que era un vídeo, però no és així, és una presentació ja que la principal característica del vídeo és que mostra imatges en moviment.