Tancament del bloc

Doncs bé, semblava que faltava molt temps  perquè arribés aquest moment però ha arribat. Ara toca acomiadar-me d'aquest bloc i de tots els que heu llegit alguna entrada del meu bloc o simplement l'heu visitat.

Quan vaig començar aquest curs, el primer a la universitat, tot era diferent, l'espai, la gent, el que estudiava, els professors... Doncs bé, han passat 3 mesos des de llavors i he après moltes coses que estic segura que em serviran per el meu futur.

Per una banda, l'assignatura de COED  m'ha ensenyat que una persona que utilitzi majoritàriament la veu per a comunicar-se, com és el cas dels professors, ha de ser un bon comunicador. Una persona és bona comunicadora si parla de manera clara, entenedora, fa amè el seu discurs, aconsegueix el seu objectiu... Crec que realment te'n adones que una persona és bona comunicadora quan transmet emocions al públic, fent-los riure, plorar, emocionar, estar tristos...

A més a més, he après a prendre consciència de mi mateixa, que vol dir això? Em refereixo a valorar-me, he recitat bé la poesia o ho podria haver fet millor? Realment pronuncio bé la doble L?
Penso que un mestre és un model per els nens i nenes que el tenen com a tutor i per tant, s'han de minimitzar els errors. Un mestre ha de tenir un cert domini de la llengua, tenir riquesa lèxica per a poder ensenyar paraules noves i diferents als seus alumnes i ha de saber pronunciar correctament els sons d'aquella llengua.

Per tant, d'ara en endavant m'esforçaré per millorar allò que calgui i a no oblidar allò que he aprés gràcies a aquesta assignatura.

Per l'altra banda, l'assignatura de GTIC m'ha obert un nou món en la meva ment i la valoració d'aquesta assignatura és molt positiva. A mesura que ha anat evolucionant m'ha anat agradant i interessant més. Penso que totes les eines que hem treballat i totes les coses que hem après ens seran de gran utilitat en un futur.

Quan ens van proposar fer un bloc per explicar els nostres aprenentatges durant el curs no em va agradar gens però ara agraeixo que el Jordi m'hagi fet aprendre com funciona aquest món que fins ara per mi havia estat desconegut. 

Moltes escoles actuals tenen un bloc i els professors que ens estem formant hem de conèixer i saber fer funcionar aquests per tal de poder treballar amb ells ja sigui a nivell d'escola o d'aula.

En aquesta assignatura he descobert eines molt útils, com Paddle o Prezi que ens ajudaran a fer més interactives i dinàmiques les classes i d'aquesta manera, evitar caure en una rutina.

Per tant, guardaré tot el que he aprés durant aquests tres mesos en el meu cap i ho compartiré quan tingui l'oportunitat de treballar amb aquelles persones que ho desitgin.

Moltes gràcies i fins sempre!

Habilitats cognitives

Hem parlat sobre les habilitats. Hem descobert que hi ha habilitats psicomotrius, com agafar un llapis o gatejar, i d'altres tipus, cognitives, com buscar a Google informació.

Aquí podeu veure una taula de les diferents habilitats cognitives i a continuació d'aquesta, una amb els verbs que es relacionen amb cadascuna: 

Font: http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomCuadro.php3

L'any 2000 Benjamín Bloom va revisar i modificar aquestes taxonomies de domini de l'aprenentatge i l'esquema va quedar així:

Podeu llegir-ne més informació clicant aquí.

A continuació podeu observar una taula que he fet amb totes les eines que hem treballat al llarg d'aquests tres mesos i les categories que treballen:

EINA	CATEGORIA
Bloc	Recordar, comprendre, aplicar, avaluar i crear
Youtube	Comprendre, aplicar, analitzar, avaluar i crear
Google Drive	Comprendre, aplicar, analitzar i crear
Prezi	Crear
Power Point	Recordar, comprendre, aplicar, crear
Wordle	Recordar, aplicar, avaluar i crear
Padlet	Recordar, comprendre, aplicar, avaluar i crear
Wikis	Recordar, comprendre, aplicar, analitzar, avaluar i crear
Fluxogrames	Recordar, comprendre, aplicar, analitzar, avaluar i crear
Mapes conceptuals	Recordar, comprendre, aplicar, analitzar, avaluar i crear
Mapes mentals	Recordar, analitzar, avaluar i crear
Scoop.it	Recordar i comprendre
Webquest	Recordar comprendre aplicar
Etiquetes	Comprendre
RSS	Recordar, comprendre, aplicar i analitzar
Creative Commons	Comprendre i aplicar
Flickr	Recordar, comprendre
Jamendo	Recordar, comprendre i aplicar
Programari lliure	Aplicar
JClic	Recordar
Scratch	Conèixer, comprendre, aplicar, analitzar, sintetitzar i avaluar
Doctora xinxeta	Aplicar i avaluar
Crayon Physics	Aplicar i avaluar
Scribd	Aplicar
Netvibes	Recordar, comprendre i aplicar
Twitter	Comprendre, aplicar, avaluar

Tal i com vam comentar a classe quan vam parlar sobre aquest tema, la societat està canviant. Antigament la persona intel·ligent era aquella capaç de recordar moltes coses, ara aquesta visió ha canviat ja que tenim accés a Internet i podem consultar informació si en un moment determinat no la recordem, aquest avantatge però, a la vegada és un inconvenient ja que ens atrofia la nostra capacitat de recordar. 

En la meva opinió penso que recordar no serveix de gaire perquè podem recordar però no saber utilitzar. Allò important és comprendre i aplicar aquest coneixement per a poder crear coses i/o projectes, i és en aquest moment quan demostrem realment el nostre coneixement.

Decàleg del bon comunicador

Divendres dia 8 de novembre, a COED, haviem de portar llegit el llibre Com parlar bé en públic.
Un cop realitzada la lectura he arribat a la conclusió de la importància que té expressar-se correctament en públic per captar l'atenció de l'audiència.

Ens vam posar en grups de 4 i a partir dels apunts que haviem realitzat mentre llegiem el llibre cada grup, va establir les 10 idees principals. Un cop teniem els 10 consells que formaven part del nostre decàleg vam triar un portaveu de cada grup i entre tots vam redactar un únic decàleg de bon comunicador. Cal dir que els punts del decàleg són els que estàn en negreta.

1.- Controlar els  nervis. S'aconsegueix evitant els tics nerviosos i acceptant els propis nervis. No és aconsellable posar-se darrera una taula.

2.- Preparar correctament i prèviament el guió del discurs. Aquest guió ha de contenir les idees principals del discurs. Ha d'estar ordenat i estructurat. Cal tenir en compte a més a més l'audiència ja que aquesta no mostra el mateix interès en els diferents moments del discurs. L'atenció és màxima al inici i al final del discurs.

3.- Dominar la llengua i correcció lingüística, a més a més, riquesa lèxica.

4.- Realitzar un discurs clar, precís i breu. Aquests trets els aconseguirem amb frases curtes i seguint l'ordre lògic de les idees (subjecte + verb), cal dominar la terminologia sobre el tema i realitzar el nostre discurs a partir de frases actives i positives ja que la seva comprensió és més senzilla.

5.- Tenir clar l'objectiu del nostre discurs per tal de convèncer i persuadir l'audiència. Aquest procès comporta la modificació de l'opinió d'algú.

6.- Produir feedback amb la mirada amb el públic. L'orador ha d'actuar segons la reacció del públic (acció - reacció). Cal mirar al públic, fins i tot a aquells que no moestren interès per tal de cridar la seva atenció. Cal tenir alternatives en els exemples ja que no sempre són del gust de l'audiència i cal portar-ne preparats per utilitzar-los en cas de que no funcionin o no agradin els primers exemples posats.

7.- Tenir una correcte posició corporal. Algunes posicions correctes són: mostrar les mans i el cos sencer, no tocar-se la cara, no creuar les cames, tenir els peus separats i alineats...

8.- Controlar la veu. La veu a més a més de ser un instrument és un identificador, per exemple, pel nen la veu del seu professor/a és un referent. Cal tenir en compte les 3 V:

• Volum: cal variar-lo per no caure en la monotonia. El públic agraeix que el volum sigui alt.
• Velocitat: el discurs no ha de ser ni molt lent ni mol ràpid. El públic agraeix que es tendeixi a la lentitud per tal de poder assimilar tota la informació. Alguns recursos que podem utilitzar per a controlar la velocitat del nostre discurs són: repetir, obligar-nos a parar (obligatoriament conto fins a 3)...
• Vocalització i articulació: cal pronunciar bé les paraules i vocalitzar per tal de que el públic entengui clarament el nostre discurs.

Un quart aspecte a tenir en compte en referència a la veu és l'actitud ja que la veu denota l'estat d'ànim de l'orador.

9.-  Estructurar el discurs. Cal dir de què parlaràs, parlar-ne i dir de què has parlat. L'expressió oral és efímera, de vida curta, i la repetició ajuda  al'oient a incorporar una idea, és a dir, assimilar-la.

10.-Controlar la respiració. Ha de ser profunda i pausada.

Aquesta activitat m'ha servit per tenir ben clars els 10 punts més importants que ha de posseir un bon comunicador ja que en el fons, els mestres són persones que comuniquen ja pot ser als pares o als infants. Penso que d'ara en endavant hem de tenir en compte aquest decàleg i posar-lo en pràctica ja que una de les eines principals d'un mestre és el discurs. La nostra professió es basa en acompanyar els infants en el seu procés d'aprenentatge, que no és senzill, i per tant, l'hem de facilitar amb el nostre discurs tenint en compte aquest decàleg.

Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb l'ordinador. Les 4 metàfores

Podem parlar de 4 metàfores segons el rol que desenvolupi l'ordinador en el procés d'aprenentatge d'un nen:

1.- Metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor.

Alguns programes també permeten la mateixa interacció que el nen i el professor tutor tenen en una aula, és a dir, el docent inicia l'aprenentatge, l'alumne respon i el professor avalua aquest coneixement. Aquesta interacció també es pot obtenir utilitzant alguns programes d'ordinador, i és aquest el que avalua al nen/a. Un avantatge però d'aquests programes és que permeten posar vídeos i/o recursos multimèdies que les fixes normals no ho permeten fer.

Un programa que segueix aquesta metàfora és el JClic.

Personalment crec que aquests programes únicament s'han d'utilitzar per a reforçar l'aprenentatge un cop que aquest ja s'ha produït ja que jo per exemple, com gairebé tots els nens, quan l'utilitzava anava provant opcions fins que encertava i podia passar de pantalla de manera que no aprenia gaire cosa.

2.- La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne.

L'alumne és el centre, ell és qui controla i dóna ordres a l'ordinador.El paper del mestre seria doncs el de seguir el procés de treball del nen i, quan ho consideri oportú, plantejar preguntes que serveixin de guia a la reflexió del nen.Seymour Papert, a finals dels anys 60, va ser un dels principals teòrics d'aquesta concepció; va proposar la realització d'experiències d'aprenentatge "poderoses". Va crear el concepte micromon on l'alumne construeix idees a partir de la seva activitat exploratòria en un ambient d'aprenentatge per descoberta seguint un procés reflexiu i actiu; és ell qui "ensenya", donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer. Aquí us deixo l'enllaç d'una pàgina web on s'explica el llenguatge LOGO, el llenguatge utilitzat en aquests programes: http://www.xtec.cat/~smargeli/mates/logo/manual1.htm.

Personalment aquesta metàfora no m'agrada gaire ja que penso que el professor a d'acompanyar els nens en el procés d'aprenentatge i guiar-los. En aquesta metàfora el nen està sol durant aquest procés i el professor queda en un segon pla.
Una eina d'aquest tipus és scratch.

3.- La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador.

En aquest cas, el grau de llibertat de l'usuari és més limitat ja que pot variar els valors d'alguns paràmetres però no ne pot afegir de nous. 

Si utilitzem aquesta metàfora cal vigilar ja que a vegades es pot interpretar el món de manera errònia.

Un exemple d'aquest tipus de metàfora és Crayon o la Doctora Xinxeta.

4.- La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

Considerem una eina com aquell aparell que ens facilita la realització d'alguna tasca que ja fèiem abans.
Per tant, en aquest cas l'ordinador ens ajuda a realitzar una tasca de manera senzilla.

Exemple: és més fàcil fer un forat a la paret amb un trepant que sense. L’ordinador és una eina perquè ens serveix per enviar e-mails, estar en contacte amb gent que viu lluny i que no veus normalment, buscar informació, abans l’havíem de buscar a l’enciclopèdia i el procés de recerca era més lent...

Jordi Vivancos, en canvi, pensa que l’ordinador va molt més enllà de ser una eina. 

Actualment podem fer coses que abans no podíem fer. Exemple: podem fer un treball alhora (Google Drive), podem incloure estadístiques i gràfiques, podem esborrar alguna part del document sens necessitat de tenir que començar de nou com passava amb les màquines d’escriure, podem realitzar vídeo-conferències amb 3 persones o més, el whatsapp (enviar un missatge i que el puguin veure diferents persones perquè estan en un mateix grup de contactes), podem veure pel·lícules, programes.. a les biblioteques on-line i aquestes són multimèdia (tant i podem trobar imatges, textos, vídeos).

En conclusió, cal tenir un coneixement prou ampli del funcionament dels ordinadors per a poder exprimir al màxim tots els recursos que aquest posa al nostre abast.

La informació que podeu veure en aquesta entrada ha estat extreta del bloc del meu professor i dels apunts que vaig prendre a classe el dia que vam parlar sobre aquest tema.

El Jordi ens va proposar que amb Word realitzéssim una taula amb les 4 metàfores i exemples d'aquestes. Per a buscar programes basats en aquestes metàfores vaig utilitzar edu365.cat i el cercador Google, on he posat per exemple: programes amb llenguatge LOGO i m'ha sortit el de la tortuga.
Un cop realitzada aquesta taula l'he pujat a scribd, una llibreria digital que permet als usuaris, publicar, descobrir i discutir publicacions originals en diverses llengües. Finalment he penjat l'arxiu Word que m'ha convertit scribd al meu bloc i el podeu visualitzar tot seguit:

Acabem el Bon Comunicador!

Ja hem exposat el nostre treball del Bon comunicador! Cada grup havia de triar un representant i aquest explicava als demès què havíem fet, la nostra representant ha estat l' Aran.

Tal i com vaig dir a l'entrada on us explicava que començàvem aquest treball, ens hem adonat que Eduard Punset és un bon comunicador i er suposat, gràcies a aquest treball hem après més a cooperar en grup ja que durant el procés de realització hem hagut d'anar prenent diverses decisions i posar-nos els sis membres del grup d'acord.

El nostre treball el podeu veure aquí.
Per a mostrar el nostre treball vam decidir que utilitzaríem un bloc. En aquest hem anat publicant varien entrades amb algunes notícies que ell ha publicat o que hem recollit sobre ell. Totes les notícies del mes d'octubre les vam recollir en un Google Sites i les de novembre en una presentació. Per finalitzar vam decidir escollir les tres o quatre notícies més destacades de cada mes i realitzar un vídeo amb Youtube.

Finalment hem pogut concloure que Eduard Punset és bon comunicador per alguns aspectes, i n'hem destacat 6:

     1. La motivació: motiva a la gent amb les seves explicacions, sobretot als joves, creant-los interès en       diferents àmbits, sobretot científics.

     2. La claredat: les seves explicacions són clares i entenedores pel públic.

     3. La naturalitat: explica amb naturalitat i s'aproxima al públic.

     4. L'exemplificació: posa exemples durant les seves explicacions i d'aquesta manera ajuda al públic a       comprendre-les millor.

     5. La gesticulació i l'expressivitat: transmet emocions a partir de la seva gesticulació i de la seva               expressivitat a la cara.

     6. L' humor: quan parla de temes feixucs utilitza l' humor com a recurs per fer el seu discurs més amè.

Pronuncíem bé la doble L?

A Coed hem fet una activitat que m'ha semblat molt interessant. 

La Rosa ens ha dit que ens havíem de dividir segons si pronunciàvem bé la doble L o no. Un cop realitzats els dos grups, a la pissarra hi havia diferents paraules escrites, segons si tenien la ll al principi, al mig o al final. Algunes paraules eren, llapis, llibre, allà, calla i cavall.

Un membre de cada grup feia una passa endavant i un dels dos llegia una paraula de cada posició. L'altre havia de decidir si es quedava al grup on era o es canviava. Així, successivament ho hem fet tots i ens han quedat tres grups:

1.- NO: no saben pronunciar la doble L.

2.- MIG: saben pronunciar la doble L segons la posició en la que estigui.

3.- SI: saben pronunciar la doble L en qualsevol posició. En aquest grup, a més a més, podríem establir una subdivisió ja que hi ha les persones que la saben pronunciar però quan parlen en la vida quotidiana no la utilitzen correctament i aquelles persones que la utilitzen en la seva vida quotidiana.

Aquesta activitat ens ha demostrat que no tot és blanc o negre, és a dir, que no tot són extrems i que també hi ha persones dins els límits i que no formen part de cap pol. D'altra banda ens ha ajudat a descobrir la nostra pronúncia de la doble L ja que hi havia gent que pensava que la pronunciava bé i desprès sse n'ha adonat que no era així, i  a l'inrevés. 

M'agradaria compartir una web amb tots vosaltres que vaig utilitzar l'any passat quan estudiava fonètica i em va ajudar molt. En aquesta pàgina pots escoltar tantes vegades com vulguis paraules amb el so que triïs i treballar amb altres webs que pots trobar a enllaços. Aquí us deixo el link http://www.ub.edu/sonscatala/index.html

Per últim, penso que molta gent no dóna importància a pronunciar correctament les diferents grafies de la nostra llengua i crec que s'hauria de prendre consciència i canviar aquesta mentalitat perquè en el fons, nosaltres serem un dels models dels nens i aquests han d'aprendre a parlar correctament. 

Diferent però feliç!

Avui l'Aran i jo hem presentat el nostre treball d'identitat territori.
Quan ens vam conèixer ella i jo ens vam adonar que teníem una amiga en comú, la Irene, una noia de 19 anys que pateix la síndrome de Down. Ella la coneixia de casa els seus tiets, que viuen a Sabadell, on estiuejava de petita i la Irene viu. Jo la conec de Sabadell i concretament de l'escola ja que durant 9 anys vam anar a la mateixa classe.

Estàvem totes dues molt nervioses però un cop acabada la nostra exposició pensem que ho hem fet prou bé i que hem tingut bastant en compte tots els aspectes a millorar que havien anat comentant els professors durant els dies anteriors d'exposicions.

A continuació us deixo l'enllaç de l'entrada del bloc de l'Aran on ella parla sobre el nostre treball i podeu visualitzar el nostre Prezi.

Aquest treball m'ha servit per adonar-me'n que allò que realment arriba al públic i capta la seva atenció és el fet de transmetre emocions però a la vegada això no és fàcil. D'altra banda, he pogut posar en pràctica alguns aspectes que es citen al llibre Com parlar bé en públic? com per exemple controlar la respiració per controlar els nervis, vigilar amb la posició corporal...
Sincerament m'ha agradat molt fer aquest treball i poder-lo haver fet sobre la Irene i la seva malaltia ha estat genial. La Irene va significar i encara continua significant molt en la meva vida ja que ella em va ensenyar sense adonar-se'n a valorar la vida i a aprofitar totes les oportunitats que aquesta et dona. Les persones que no tenim cap malaltia sovint ens preocupem per coses molt simples, per tonteries, i haver compartit amb ella un tros de la meva vida em fa adonar de la gran sort que alguns tenim d'estar tristos per tonteries.
Des d'aquí us animo a tots i totes que tingueu una experiència amb persones amb algun tipus de discapacitat i que entre tots les integrem en la nostra societat per poder-los ajudar.