Decàleg del bon comunicador

Divendres dia 8 de novembre, a COED, haviem de portar llegit el llibre Com parlar bé en públic.
Un cop realitzada la lectura he arribat a la conclusió de la importància que té expressar-se correctament en públic per captar l'atenció de l'audiència.

Ens vam posar en grups de 4 i a partir dels apunts que haviem realitzat mentre llegiem el llibre cada grup, va establir les 10 idees principals. Un cop teniem els 10 consells que formaven part del nostre decàleg vam triar un portaveu de cada grup i entre tots vam redactar un únic decàleg de bon comunicador. Cal dir que els punts del decàleg són els que estàn en negreta.

1.- Controlar els  nervis. S'aconsegueix evitant els tics nerviosos i acceptant els propis nervis. No és aconsellable posar-se darrera una taula.

2.- Preparar correctament i prèviament el guió del discurs. Aquest guió ha de contenir les idees principals del discurs. Ha d'estar ordenat i estructurat. Cal tenir en compte a més a més l'audiència ja que aquesta no mostra el mateix interès en els diferents moments del discurs. L'atenció és màxima al inici i al final del discurs.

3.- Dominar la llengua i correcció lingüística, a més a més, riquesa lèxica.

4.- Realitzar un discurs clar, precís i breu. Aquests trets els aconseguirem amb frases curtes i seguint l'ordre lògic de les idees (subjecte + verb), cal dominar la terminologia sobre el tema i realitzar el nostre discurs a partir de frases actives i positives ja que la seva comprensió és més senzilla.

5.- Tenir clar l'objectiu del nostre discurs per tal de convèncer i persuadir l'audiència. Aquest procès comporta la modificació de l'opinió d'algú.

6.- Produir feedback amb la mirada amb el públic. L'orador ha d'actuar segons la reacció del públic (acció - reacció). Cal mirar al públic, fins i tot a aquells que no moestren interès per tal de cridar la seva atenció. Cal tenir alternatives en els exemples ja que no sempre són del gust de l'audiència i cal portar-ne preparats per utilitzar-los en cas de que no funcionin o no agradin els primers exemples posats.

7.- Tenir una correcte posició corporal. Algunes posicions correctes són: mostrar les mans i el cos sencer, no tocar-se la cara, no creuar les cames, tenir els peus separats i alineats...

8.- Controlar la veu. La veu a més a més de ser un instrument és un identificador, per exemple, pel nen la veu del seu professor/a és un referent. Cal tenir en compte les 3 V:

• Volum: cal variar-lo per no caure en la monotonia. El públic agraeix que el volum sigui alt.
• Velocitat: el discurs no ha de ser ni molt lent ni mol ràpid. El públic agraeix que es tendeixi a la lentitud per tal de poder assimilar tota la informació. Alguns recursos que podem utilitzar per a controlar la velocitat del nostre discurs són: repetir, obligar-nos a parar (obligatoriament conto fins a 3)...
• Vocalització i articulació: cal pronunciar bé les paraules i vocalitzar per tal de que el públic entengui clarament el nostre discurs.

Un quart aspecte a tenir en compte en referència a la veu és l'actitud ja que la veu denota l'estat d'ànim de l'orador.

9.-  Estructurar el discurs. Cal dir de què parlaràs, parlar-ne i dir de què has parlat. L'expressió oral és efímera, de vida curta, i la repetició ajuda  al'oient a incorporar una idea, és a dir, assimilar-la.

10.-Controlar la respiració. Ha de ser profunda i pausada.

Aquesta activitat m'ha servit per tenir ben clars els 10 punts més importants que ha de posseir un bon comunicador ja que en el fons, els mestres són persones que comuniquen ja pot ser als pares o als infants. Penso que d'ara en endavant hem de tenir en compte aquest decàleg i posar-lo en pràctica ja que una de les eines principals d'un mestre és el discurs. La nostra professió es basa en acompanyar els infants en el seu procés d'aprenentatge, que no és senzill, i per tant, l'hem de facilitar amb el nostre discurs tenint en compte aquest decàleg.

Com parlar bé en públic

Ja he acabat el llibre de Com parlar bé en públic i realment penso que és de gran ajuda per a totes les persones que com jo comencem en un món on el discurs oral és important.

Penso que tothom, encara que no estigui en una professió que necessiti el discurs oral, l'hauria de llegir perquè els humans ens caracteritzem precisament per la capacitat del llenguatge oral. L'educació hauria de tenir més en compte aquesta característica i treballar-la per tal de poder facilitar la comunicació de tots els humans. Aquest llibre per tant, és una espècie de manual que ens dóna i ens facilita alguns consells per parlar en públic correctament i ens els exemplifica per facilitar-nos la seva comprensió.

M'agradaria a més a més exposar el decàleg del bon comunicador que els seus autors, Joana Rubio i Francesc Puigpelat han establert:

1.-Parlar amb frases curtes de construcció sintàctica simple.
2.- Separar les frases per pauses i silencis. Marcar les pauses.
3.- Fer canvis de to. Utilitzar preguntes i preguntes retòriques. Utilitzar exclamacions.
4.- Aprofitar l'efecte de les repeticions de paraules o conceptes.
5.- Jugar amb les oposicions i les antítesis.
6.- Avançar i recular en l'argument del discurs.
7.- Enumerar i marcar les enumeracions(un, dos, tres, etc.) .
8.- Utilitzar connectors per articular clarament el discurs.
9.- Posar exemples i comparacions, contar paràboles, utilitzar metàfores, baixar el què és abstracte a alguna cosa concreta.
10.- Utilitzar l'acudit o l'anècdota personal per a aproximar-se al públic i fixar millor els missatges.

A partir d'ara ja sabeu quins són els aspectes més importants que cal tenir en compte a l'hora de parlar en públic segons dos grans especialistes. Penseu-hi!

Coses que no podem oblidar sobre els blocs

A l'assignatura de Gtic hem llegit el llibre  Usos educatius del blogs: Recursos, orientacions i experiències per a docents de Francesc Balagué i Felipe Zayas. 

Tal i com descriuen Francesc Balagué Puxan y Felipe Zayas Hernando en aquest llibre un bloc és un lloc web periodicament actuqalitzat que recopila cronològicament textos o articles d'un autor o diversos autors, en què apareix en primer lloc el més recent, on l'autor conserva sempre la llibertat de deixar publicat el que consideri pertinent. També es pot anomenar bitàcora; generalment aquest terme s'utilitza quan l'autor escriu com un diari sobre la seva vida, però amb la diferència que aquest diari és públic a la xarxa.

A continuació explicaré aquells aspectes que més m'hagin cridat l'atenció: 

-Podem classificar les persones en dos grups segons la generació a la que pertanyen: immigrants i nadius. Els nadius són aquelles persones que van néixer entre 5 i 15 anys enrere i són la primera generació que ha crescut immersa en aquest nou model tecnològic, la Net Generation o Generació Xarxa. Les persones nascudes abans de 1960 que s’adapten i aprenen tot de nou. El major problema actual és que la majoria de professors actuals són immigrants digitals. Els blocs permeten a aquestes persones iniciar-se en aquest món d’una manera senzilla i compartir el llenguatge dels nadius.

-Hi ha diversos tipus de blocs segons la seva utilitat i la seva administració: blocs de centre, blocs destinats a seminaris i cursos de formació en TIC per al professorat, blocs de professors (individuals), bloc d'aula del professor, bloc de professor -alumnes i bloc d'aula de l'alumne. Podeu saber-ne més consultant els meus apunts, clica aquí.

-El bloc ha substituït la revista d'anys enrere. Però, què és més interessant i útil, la revista o el bloc?

A la revista no tothom pot participar en ella mentre que en el bloc si. A més a més, la revista és limitada, no pots publicar les feines o treballs de 1000 alumnes, en canvi, en un bloc sí, és il·limitat i a més a més tothom hi pot participar.

El bloc pot ser llegit per una gran col·lectivitat de persones mentre que la revista es limita a la col·lectivitat d’aquella escola. A més a més el bloc és més econòmic i podem tenir material multimèdia com ara vídeos.

-El bloc obliga a reflexionar als alumnes i a esforçar-se ja que no únicament escriuen pel professor.  El fet d’utilitzar un bloc a l’aula proporciona protagonisme als alumnes, trenca la comunicació unidireccional i afavoreix els aprenentatges mitjançant les activitats dels alumnes. L’alumne ha de prendre decisions sobre el seu bloc i és necessari que tingui una certa llibertat per part del docent. Des del punt de vista educatiu el caràcter públic del bloc és una de les característiques més interessants. Els blogs serveixen per pensar, escriure, compartir (la responsabilitat de les tasques)  i participar, accions imprescindibles per a la creació d’un aprenentatge.

Penso que els blocs, en l'àmbit educatiu, són un gran recurs per a mestres i alumnes. Els mestres poden estar en contacte amb les famílies sense tenir la necessitat d'enviar cartes o e-mails a cada família, a més a més, poden utilitzar un bloc per a recollir la feina que han fet els seus alumnes. Pel que fa els alumnes, pot ser un espai on anar recopil·Lant la seva trajectòria com a estudiant i on aquest pot desenvolupar el llenguatge escrit així com també la seva autonomia i responsabilitat.

Per acabar m'agradaria adjuntar el glossari de paraules que el llibre ens proporciona i que penso que són interesants de conèixer: