Tancament del bloc

Doncs bé, semblava que faltava molt temps  perquè arribés aquest moment però ha arribat. Ara toca acomiadar-me d'aquest bloc i de tots els que heu llegit alguna entrada del meu bloc o simplement l'heu visitat.

Quan vaig començar aquest curs, el primer a la universitat, tot era diferent, l'espai, la gent, el que estudiava, els professors... Doncs bé, han passat 3 mesos des de llavors i he après moltes coses que estic segura que em serviran per el meu futur.

Per una banda, l'assignatura de COED  m'ha ensenyat que una persona que utilitzi majoritàriament la veu per a comunicar-se, com és el cas dels professors, ha de ser un bon comunicador. Una persona és bona comunicadora si parla de manera clara, entenedora, fa amè el seu discurs, aconsegueix el seu objectiu... Crec que realment te'n adones que una persona és bona comunicadora quan transmet emocions al públic, fent-los riure, plorar, emocionar, estar tristos...

A més a més, he après a prendre consciència de mi mateixa, que vol dir això? Em refereixo a valorar-me, he recitat bé la poesia o ho podria haver fet millor? Realment pronuncio bé la doble L?
Penso que un mestre és un model per els nens i nenes que el tenen com a tutor i per tant, s'han de minimitzar els errors. Un mestre ha de tenir un cert domini de la llengua, tenir riquesa lèxica per a poder ensenyar paraules noves i diferents als seus alumnes i ha de saber pronunciar correctament els sons d'aquella llengua.

Per tant, d'ara en endavant m'esforçaré per millorar allò que calgui i a no oblidar allò que he aprés gràcies a aquesta assignatura.

Per l'altra banda, l'assignatura de GTIC m'ha obert un nou món en la meva ment i la valoració d'aquesta assignatura és molt positiva. A mesura que ha anat evolucionant m'ha anat agradant i interessant més. Penso que totes les eines que hem treballat i totes les coses que hem après ens seran de gran utilitat en un futur.

Quan ens van proposar fer un bloc per explicar els nostres aprenentatges durant el curs no em va agradar gens però ara agraeixo que el Jordi m'hagi fet aprendre com funciona aquest món que fins ara per mi havia estat desconegut. 

Moltes escoles actuals tenen un bloc i els professors que ens estem formant hem de conèixer i saber fer funcionar aquests per tal de poder treballar amb ells ja sigui a nivell d'escola o d'aula.

En aquesta assignatura he descobert eines molt útils, com Paddle o Prezi que ens ajudaran a fer més interactives i dinàmiques les classes i d'aquesta manera, evitar caure en una rutina.

Per tant, guardaré tot el que he aprés durant aquests tres mesos en el meu cap i ho compartiré quan tingui l'oportunitat de treballar amb aquelles persones que ho desitgin.

Moltes gràcies i fins sempre!

Decàleg del bon comunicador

Divendres dia 8 de novembre, a COED, haviem de portar llegit el llibre Com parlar bé en públic.
Un cop realitzada la lectura he arribat a la conclusió de la importància que té expressar-se correctament en públic per captar l'atenció de l'audiència.

Ens vam posar en grups de 4 i a partir dels apunts que haviem realitzat mentre llegiem el llibre cada grup, va establir les 10 idees principals. Un cop teniem els 10 consells que formaven part del nostre decàleg vam triar un portaveu de cada grup i entre tots vam redactar un únic decàleg de bon comunicador. Cal dir que els punts del decàleg són els que estàn en negreta.

1.- Controlar els  nervis. S'aconsegueix evitant els tics nerviosos i acceptant els propis nervis. No és aconsellable posar-se darrera una taula.

2.- Preparar correctament i prèviament el guió del discurs. Aquest guió ha de contenir les idees principals del discurs. Ha d'estar ordenat i estructurat. Cal tenir en compte a més a més l'audiència ja que aquesta no mostra el mateix interès en els diferents moments del discurs. L'atenció és màxima al inici i al final del discurs.

3.- Dominar la llengua i correcció lingüística, a més a més, riquesa lèxica.

4.- Realitzar un discurs clar, precís i breu. Aquests trets els aconseguirem amb frases curtes i seguint l'ordre lògic de les idees (subjecte + verb), cal dominar la terminologia sobre el tema i realitzar el nostre discurs a partir de frases actives i positives ja que la seva comprensió és més senzilla.

5.- Tenir clar l'objectiu del nostre discurs per tal de convèncer i persuadir l'audiència. Aquest procès comporta la modificació de l'opinió d'algú.

6.- Produir feedback amb la mirada amb el públic. L'orador ha d'actuar segons la reacció del públic (acció - reacció). Cal mirar al públic, fins i tot a aquells que no moestren interès per tal de cridar la seva atenció. Cal tenir alternatives en els exemples ja que no sempre són del gust de l'audiència i cal portar-ne preparats per utilitzar-los en cas de que no funcionin o no agradin els primers exemples posats.

7.- Tenir una correcte posició corporal. Algunes posicions correctes són: mostrar les mans i el cos sencer, no tocar-se la cara, no creuar les cames, tenir els peus separats i alineats...

8.- Controlar la veu. La veu a més a més de ser un instrument és un identificador, per exemple, pel nen la veu del seu professor/a és un referent. Cal tenir en compte les 3 V:

• Volum: cal variar-lo per no caure en la monotonia. El públic agraeix que el volum sigui alt.
• Velocitat: el discurs no ha de ser ni molt lent ni mol ràpid. El públic agraeix que es tendeixi a la lentitud per tal de poder assimilar tota la informació. Alguns recursos que podem utilitzar per a controlar la velocitat del nostre discurs són: repetir, obligar-nos a parar (obligatoriament conto fins a 3)...
• Vocalització i articulació: cal pronunciar bé les paraules i vocalitzar per tal de que el públic entengui clarament el nostre discurs.

Un quart aspecte a tenir en compte en referència a la veu és l'actitud ja que la veu denota l'estat d'ànim de l'orador.

9.-  Estructurar el discurs. Cal dir de què parlaràs, parlar-ne i dir de què has parlat. L'expressió oral és efímera, de vida curta, i la repetició ajuda  al'oient a incorporar una idea, és a dir, assimilar-la.

10.-Controlar la respiració. Ha de ser profunda i pausada.

Aquesta activitat m'ha servit per tenir ben clars els 10 punts més importants que ha de posseir un bon comunicador ja que en el fons, els mestres són persones que comuniquen ja pot ser als pares o als infants. Penso que d'ara en endavant hem de tenir en compte aquest decàleg i posar-lo en pràctica ja que una de les eines principals d'un mestre és el discurs. La nostra professió es basa en acompanyar els infants en el seu procés d'aprenentatge, que no és senzill, i per tant, l'hem de facilitar amb el nostre discurs tenint en compte aquest decàleg.

Acabem el Bon Comunicador!

Ja hem exposat el nostre treball del Bon comunicador! Cada grup havia de triar un representant i aquest explicava als demès què havíem fet, la nostra representant ha estat l' Aran.

Tal i com vaig dir a l'entrada on us explicava que començàvem aquest treball, ens hem adonat que Eduard Punset és un bon comunicador i er suposat, gràcies a aquest treball hem après més a cooperar en grup ja que durant el procés de realització hem hagut d'anar prenent diverses decisions i posar-nos els sis membres del grup d'acord.

El nostre treball el podeu veure aquí.
Per a mostrar el nostre treball vam decidir que utilitzaríem un bloc. En aquest hem anat publicant varien entrades amb algunes notícies que ell ha publicat o que hem recollit sobre ell. Totes les notícies del mes d'octubre les vam recollir en un Google Sites i les de novembre en una presentació. Per finalitzar vam decidir escollir les tres o quatre notícies més destacades de cada mes i realitzar un vídeo amb Youtube.

Finalment hem pogut concloure que Eduard Punset és bon comunicador per alguns aspectes, i n'hem destacat 6:

     1. La motivació: motiva a la gent amb les seves explicacions, sobretot als joves, creant-los interès en       diferents àmbits, sobretot científics.

     2. La claredat: les seves explicacions són clares i entenedores pel públic.

     3. La naturalitat: explica amb naturalitat i s'aproxima al públic.

     4. L'exemplificació: posa exemples durant les seves explicacions i d'aquesta manera ajuda al públic a       comprendre-les millor.

     5. La gesticulació i l'expressivitat: transmet emocions a partir de la seva gesticulació i de la seva               expressivitat a la cara.

     6. L' humor: quan parla de temes feixucs utilitza l' humor com a recurs per fer el seu discurs més amè.

Pronuncíem bé la doble L?

A Coed hem fet una activitat que m'ha semblat molt interessant. 

La Rosa ens ha dit que ens havíem de dividir segons si pronunciàvem bé la doble L o no. Un cop realitzats els dos grups, a la pissarra hi havia diferents paraules escrites, segons si tenien la ll al principi, al mig o al final. Algunes paraules eren, llapis, llibre, allà, calla i cavall.

Un membre de cada grup feia una passa endavant i un dels dos llegia una paraula de cada posició. L'altre havia de decidir si es quedava al grup on era o es canviava. Així, successivament ho hem fet tots i ens han quedat tres grups:

1.- NO: no saben pronunciar la doble L.

2.- MIG: saben pronunciar la doble L segons la posició en la que estigui.

3.- SI: saben pronunciar la doble L en qualsevol posició. En aquest grup, a més a més, podríem establir una subdivisió ja que hi ha les persones que la saben pronunciar però quan parlen en la vida quotidiana no la utilitzen correctament i aquelles persones que la utilitzen en la seva vida quotidiana.

Aquesta activitat ens ha demostrat que no tot és blanc o negre, és a dir, que no tot són extrems i que també hi ha persones dins els límits i que no formen part de cap pol. D'altra banda ens ha ajudat a descobrir la nostra pronúncia de la doble L ja que hi havia gent que pensava que la pronunciava bé i desprès sse n'ha adonat que no era així, i  a l'inrevés. 

M'agradaria compartir una web amb tots vosaltres que vaig utilitzar l'any passat quan estudiava fonètica i em va ajudar molt. En aquesta pàgina pots escoltar tantes vegades com vulguis paraules amb el so que triïs i treballar amb altres webs que pots trobar a enllaços. Aquí us deixo el link http://www.ub.edu/sonscatala/index.html

Per últim, penso que molta gent no dóna importància a pronunciar correctament les diferents grafies de la nostra llengua i crec que s'hauria de prendre consciència i canviar aquesta mentalitat perquè en el fons, nosaltres serem un dels models dels nens i aquests han d'aprendre a parlar correctament. 

Diferent però feliç!

Avui l'Aran i jo hem presentat el nostre treball d'identitat territori.
Quan ens vam conèixer ella i jo ens vam adonar que teníem una amiga en comú, la Irene, una noia de 19 anys que pateix la síndrome de Down. Ella la coneixia de casa els seus tiets, que viuen a Sabadell, on estiuejava de petita i la Irene viu. Jo la conec de Sabadell i concretament de l'escola ja que durant 9 anys vam anar a la mateixa classe.

Estàvem totes dues molt nervioses però un cop acabada la nostra exposició pensem que ho hem fet prou bé i que hem tingut bastant en compte tots els aspectes a millorar que havien anat comentant els professors durant els dies anteriors d'exposicions.

A continuació us deixo l'enllaç de l'entrada del bloc de l'Aran on ella parla sobre el nostre treball i podeu visualitzar el nostre Prezi.

Aquest treball m'ha servit per adonar-me'n que allò que realment arriba al públic i capta la seva atenció és el fet de transmetre emocions però a la vegada això no és fàcil. D'altra banda, he pogut posar en pràctica alguns aspectes que es citen al llibre Com parlar bé en públic? com per exemple controlar la respiració per controlar els nervis, vigilar amb la posició corporal...
Sincerament m'ha agradat molt fer aquest treball i poder-lo haver fet sobre la Irene i la seva malaltia ha estat genial. La Irene va significar i encara continua significant molt en la meva vida ja que ella em va ensenyar sense adonar-se'n a valorar la vida i a aprofitar totes les oportunitats que aquesta et dona. Les persones que no tenim cap malaltia sovint ens preocupem per coses molt simples, per tonteries, i haver compartit amb ella un tros de la meva vida em fa adonar de la gran sort que alguns tenim d'estar tristos per tonteries.
Des d'aquí us animo a tots i totes que tingueu una experiència amb persones amb algun tipus de discapacitat i que entre tots les integrem en la nostra societat per poder-los ajudar.

Recitem poemes

A COED hem recitat poemes. A principi de curs la Rosa ens va dir que quan arribés desembre faríem un recital de poemes, i finalment, el dia ha arribat. 

L'Aran i jo hem recitat Dona'm la mà de Joan Salvat Papasseit ja que totes dues l'havíem estudiat durant el batxillerat i ens agradava.

A continuació el podeu llegir i si voleu, animar a aprendre'l: 

Dóna'm la mà

Dona'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant

Les barques llunyanes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dona'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dona'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Gairebé tothom quan hem sortit a recitar el nostre poema hem demanat als nostres companys que tanquessin els ulls. Me n'he adonat que tenint els ulls tancats gaudeixes més del poema ja que estàs únicament pendent del que diu aquest i no de què està fent la persona que el recita. A més a més, que el públic tanqui els, a l'orador li proporciona tranquil·litat ja que no sent tants ulls mirant-lo. 
M'agradaria dir també que hi ha poc jovent que sigui aficionat  a la poesia i segurament és per la manera en que ens l'ensenyen a l'escola, que te la fan empassar sigui com sigui. Des d'aquí, si algún professor de literatura em llegeix l'animo a canviar la metodologia per ensenyar la poesia i animo als professors de les altres matèries a buscar poemes relacionats amb els temes treballats i comentar-los a classe i així fer créixer l'interès per la poesia.

Les primeres exposicions...

El Jordi i la Rosa ens van proposar el treball d'identitat territori. En aquest treball, el principal objectiu és transmetre emocions al públic explicant algun aspecte o tema de la teva vida que tinguis amb comú amb una altra persona de la classe i que t'hagi condicionat.

Avui s'han realitzat les primeres exposicions i han estat molt bé tot i que es poden millorar alguns aspectes. Han parlat de temes molt diversos i penso que algunes han assolit bastant bé l'objectiu: transmetre emocions. 

Un aspecte que m'ha sorprès és que els alumnes, és a dir, el púbic valoràvem les exposicions dels altres a partir d'un full que ens han repartit on hi havia els tres aspectes a partir dels quals valoràvem. Aquests aspectes eren:

1.- Cita un aspecte positivament

2.- Cita un aspecte millorable

3.- Dir si hi ha una relació cohesionada entre el discurs oral i el suport multimèdia o si són dos discursos diferents.

Quan ens han donat el full en un primer moment he pensat que allò no servia per a res però poc a poc me n'he adonat que el fet d'haver de valorar et fa estar més atent a l'exposició i a més a més te'n pots adonar d'aspectes que es poden millorar.

Desprès de les 7 exposicions que hi havia programades per avui la Rosa i el Jordi han comentat alguns aspectes a millorar. Alguns d'aquests han estat per exemple, no explicar una cosa fins que la seva diapositiva, imatge o suport aparegui a la pantalla, vigilar amb les faltes d'ortografia, esmentar les fonts d'on s'ha extret la informació i les fotografies...

Jo faig la presentació l'últim dia però vaig prenent nota per evitar aquests errors, perquè en definitiva el millor aprenentatge és equivocar-se.

Començant a preparar-nos per a recitar poemes!

A COED, els dies 29 de novembre i 13 de desembre recitarem poemes. Aquesta setmana hem parlat sobre els poemes que podem escollir i com hem de recitar el poema que escollim.

La Rosa ens ha dit que hem de triar un poema de mínim 5 versos i que ens agradi ja que així és més fàcil memoritzar-lo. Un altre consell que ens ha donat és que hem de recitar el poema durant molts dies i no triar-lo i aprendre'l el dia abans. El poema l'haurem de dir sense paper i sense la típica cantarella que fan els nens en llegir un poema.

Per últim, ens ha explicat que sabrem si ens sabem el poema que volem recitar si som capaços i capaces de recitar-lo al mateix temps que fem una altra cosa, com conduir o fer una truita. Per posar en pràctica la feina de memoritzar em treballat un embarbussament que segur que coneixeu, és el següent:

Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica, va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics.

La Rosa ens ha demanat que en un paper dibuixèssim que és per a nosaltres la poesia i aquest ha estat el meu resultat: 

En aquest dibuix he volgut representar que per mi la comprensió de la poesia és un procés complicat. Quan faig la primera lectura l'únic que en puc extreure és el tema, és a dir, de què parla, sobre amor, tristesa, amistat, algun element concret... Un cop realitzades varies lectures amb molta cura i atenció, gairebé amb lupa, l'arribo a entendre i a descobrir-ne el seu significat..

Penso que efectivament a vegades ens pensem que ja sabem una cosa, en aquest cas un poema, però en el moment en què et poses davant de tothom per recitar-lo s'oblida. Per què passa això? Doncs la meva resposta és que això passa quan realment no ens el sabem prou bé. Una cosa és estar a casa i practicar-lo, sense que ningú t'escolti, en un ambient molt familiar..., quan arribes a la universitat o al lloc on l'has de recitar i et prepares entren en joc uns factors com per exemple, l'espai, molts ulls mirant i/o la consciència de saber que t'estan avaluant, que a casa no has tingut en compte i et fan oblidar el poema per art de màgia. Per tant, ara que es comença a acostar Nadal animo a totes les persones, ja siguin grans o petits, que hagin de recitar un poema per aquestes dates que es preparin bé el poema i que hi dediquin temps. Des d'aquí us envio molta SORT! 

Com parlar bé en públic

Ja he acabat el llibre de Com parlar bé en públic i realment penso que és de gran ajuda per a totes les persones que com jo comencem en un món on el discurs oral és important.

Penso que tothom, encara que no estigui en una professió que necessiti el discurs oral, l'hauria de llegir perquè els humans ens caracteritzem precisament per la capacitat del llenguatge oral. L'educació hauria de tenir més en compte aquesta característica i treballar-la per tal de poder facilitar la comunicació de tots els humans. Aquest llibre per tant, és una espècie de manual que ens dóna i ens facilita alguns consells per parlar en públic correctament i ens els exemplifica per facilitar-nos la seva comprensió.

M'agradaria a més a més exposar el decàleg del bon comunicador que els seus autors, Joana Rubio i Francesc Puigpelat han establert:

1.-Parlar amb frases curtes de construcció sintàctica simple.
2.- Separar les frases per pauses i silencis. Marcar les pauses.
3.- Fer canvis de to. Utilitzar preguntes i preguntes retòriques. Utilitzar exclamacions.
4.- Aprofitar l'efecte de les repeticions de paraules o conceptes.
5.- Jugar amb les oposicions i les antítesis.
6.- Avançar i recular en l'argument del discurs.
7.- Enumerar i marcar les enumeracions(un, dos, tres, etc.) .
8.- Utilitzar connectors per articular clarament el discurs.
9.- Posar exemples i comparacions, contar paràboles, utilitzar metàfores, baixar el què és abstracte a alguna cosa concreta.
10.- Utilitzar l'acudit o l'anècdota personal per a aproximar-se al públic i fixar millor els missatges.

A partir d'ara ja sabeu quins són els aspectes més importants que cal tenir en compte a l'hora de parlar en públic segons dos grans especialistes. Penseu-hi!

Qui ets tú, Aran?

A COED ens van proposar que descrivíssim a una persona de la classe a partir d'una fotografia.

Jo vaig triar a l'Aran Soler i la fotografia triada va ser la següent:

Aquesta fotografia la vaig fer a casa seva un dissabte al matí que vam quedar per realitzar aquest treball. Vaig fer diferents fotografies des de dues perspectives: en primer lloc des del balcó i en segon lloc des de la porta. Finalment vaig decidir agafar aquesta perquè era més lluminosa.

L'Aran està col·locada tocant el piano perquè és una amant de la música i sap tocar el piano. A més a més li vaig demanar que mirés a la càmera somrient perquè és una persona que sempre té un somriure a la cara.

Aquesta activitat m'ha ajudat a entendre millor que no sempre hem de descriure una persona de la manera convencional sinó que hi ha altres maneres per fer-ho. Penso que molt sovint els mestres utilitzen el format "tradicional" per a descriure una persona, un objecte...sense adonar-se'n de totes les maneres possibles de fer una descripció. A més a més he descobert la necessitat de pensar com fer una fotografia ja que segons la perspectiva, els colors, els objectes...podem donar-li significats diferents.

Què és la competència comunicativa?

Aquesta és la pregunta que em vaig formular el primer dia que vam parlar sobre aquest tema a COED.
La competència comunicativa, tal i com van definir Gumperz i Hymes l'any 1972, és allò que un parlant necessita saber per a comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants. Cal dir que una situació comunicativa és eficaç quan s'aconsegueix l'objectiu.

Hi ha 4 tipus de coneixements i habilitats:

1.- Competència lingüística/gramatical: fa referència al domini del codi lingüístic i s'ocupa del nivell fonològic, morfològic, sintàctic i lèxic i semàntic.  El nivell fonològic s'ocupa de saber distingir el fonema i el so, el morfològic de la forma de les paraules, el sintàctic de l'ordre de les paraules i el lèxic i semàntic del camp de paraules d'una llengua.

2.- Competència sociolingüística: fa referència a les regles socioculturals d'ús i s'ocupa de la situació dels participants, per exemple, un metge no tracta igual als amics que als pacients, el propòsit o objectiu de la interacció i les normes i convencions d'aquesta, és a dir, les normes d'educació.

3.- Competència discursiva: fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere i s'ocupa de la cohesió de forma i la coherència en el significat que varien segons el propòsit de la interacció. La cohesió s'aconsegueix relacionant les idees entre elles i es mesura a partir de connectors i marcadors, la coherència s'aconsegueix quan les idees no es contradiuen les unes a les altres.

4.- Competència estratègica: fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per fer que el lector o oient gaudeixi amb el nostre discurs.  Dues d'aquestes estratègies són compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències i afavorir l'efectivitat d ela comunicació.

La primera estratègia és molt habitual però menys eficaç que la segona. Els mots crossa, per exemple, són un bon exemple d'aquesta estratègia. Els bons comunicadors els eviten i recorren a preguntes retòriques, ús de sinònims, repeticions...
Actualment, la segona estratègia és més efectiva ja que les noves tecnologies i el suport tecnològic afavoreixen l'efectivitat.

Quan vam parlar a la classe sobre aquest tema me'n vaig adonar de la dificultat que hi ha present per a ser un bon comunicador i el mèrit que tenen aquelles persones que ho aconsegueixen. La nostra societat i la nostra espècie ens caracteritzem perquè tenim la capacitat del llenguatge, una capacitat que cap altre animal o ésser viu té, i és per aquest motiu que cal tenir-ne cura i aprendre a utilitzar-la bé. Per fer-ne un bon ús cal tenir en compte tots aquests elements que hem anat anomenat en aquesta entrada al bloc. Però com puc saber jo si sóc efectiva quan interactuo amb els demés? Aquesta pregunta penso que és senzilla de contestar i en la meva opinió, una persona interactua correctament amb els altres quan aconsegueix l'objectiu de la seva interacció. Per tant, podríem dir que cal vigilar i pensar com direm les coses perquè el que és diu no és el mateix que el que es vol dir.


Per acabar m'agradaria que visulaitzéssiu aquests dos vídeos que ens va passar la Rosa i són dos exemples de bons comunicadors:


         

         

Elaboració d'un text

Generalment pensem que fer un text, ja sigui un conte, una redacció o un escrit és fàcil. Tots i totes sabem escriure però el que realment ens importa és fer bé el text. Com aconseguim un text bo, doncs?

Per a elaborar un text correctament hem de realitzar tres fases: planificació, redacció i revisió.

Fase 1: PLANIFICAR: per a realitzar correctament aquesta fase cal establir el tema i l'objectiu del text, recollir informació, seleccionar-la i ordenar-la.

https://murciacompetente.wikispaces.com/

Fase 2: REDACTAR: dins aquesta fase cal redactar les diferents idees i informacions que hem seleccionat  ala fase 1, estructurar-la en paràgrafs, tenir en compte l'estil del nostre text, és a dir, l'adequació, la claredat... A més a més, és el moment d'afegir la puntuació, és a dir, les pauses i els connectors.

http://arrequintaodeletras.wordpress.com/

Fase 3: REVISAR: cal revisar el text varies vegades tant a nivell gramatical com ortogràfic. Un text s'ha de revisar diferents  vegades ja que els errors a vegades costen de trobar.

http://www.arantxasainzdemurieta.eu/

Ara ja teniu els diferents passos a seguir per a redactar un bon text. SORT I ÀNIMS !

El llenguatge no verbal

Quan parlem què fan les nostres mans? Què transmet més la veu o el cos?

A COED la Rosa ens ha repartit a cada grup de 4 o 5 persones un article i l'hem hagut de resumir. El meu grup hem tractat l'article que parlava sobre aquest tema: el llenguatge no verbal i la seva importància.

Desprès d'haver llegit aquest article i haver-ne realitzat la síntesi hem pogut determinar que quan estem fent un discurs no únicament hem d'estar pendents d'allò que diem sinó també d'allò que mostrem. El nostre cos ens pot delatar i fer adonar al públic que estem nerviosos, que no tenim ganes de fer allò que estem fent o simplement que preferiríem no fer-ho.

Una bona postura corporal pot dir molta informació, i potser és veritat que una imatge val més que mil paraules. Veiem-ne un exemple:

En aquesta fotografia hi ha representades dos dibuixos de dues converses, que tot i que les persones que parlen són les mateixes, són completament diferents. A la conversa representada a l'esquerra els dos protagonistes mostren incertesa i inseguretat (creuar les cames) i a més a més es pot deduir que no són gaire agradables ni oberts ja que tenen les cares series i els braços creuats. Per tant, podríem dir que és una conversa freda i distant. En canvi, si mirem la conversa representada a la dreta podem veure que és una conversa més amigable i més pròxima per l'expressió de cara i la posició corporal.

Per tant, hem de tenir en compte la nostra posició a l'hora de parlar i no només en aquesta situació sinó sempre, ja que el llenguatge no verbal està sempre present.

A continuació podeu llegir la síntesi de l'article sobre el qual vam treballar el meu grup.

El bon comunicador

Ja hem engegat el nostre treball sobre el bon comunicador. En primer lloc, vam formar els grups; el meu grup està format per la Mònica Tamayo, la Paula Sardà, l'Adrià Soriano, la Laura Puertas, l'Aran Soler i jo. En segon lloc vam triar el nostre bon comunicador: Eduard Punset. Ara aquests dos mesos que tenim per endavant, octubre i novembre hem de seguir l'activitat d'aquest.

Per triar el bon comunicador prèviament a classe de COED vam dir cadascú de nosaltres una persona que penséssim que és bon/a comunicador/a i tres adjectius que el/la descrivissin. Van sortir molts comunicadors, com Pilar Rahola, Josep Guardiola, Xavi Corral i/o Josep Cuní. Els adjectiu que més van descriure els nostres comunicadors van ser clar, breu, concís, natural, parla amb bon to, volum i velocitat, entre d'altres.

Personalment penso que aquest treball ens servirà per adonar-nos si realment un bon comunicador té les qualitats que pensem que el fan ser bon comunicador i si aquestes són necessàries per a comunicar. A més a més, com és un treball en grup, ens servirà per aprendre a treballar millor en grup ja que ens hi hem d'acostumar perquè quan siguem en el món professional gairebé sempre treballarem en equip i n'hem de saber.

Podeu veure el bloc d'Eduard Punset aquí.

El llenguatge i la llengua

El llenguatge és més que un mitjà de comunicació, és una capacitat humana. Els humans som els únics éssers vius que ens podem comunicar a partir d'un llenguatge, aquest és omnipotent ja que està present en nosaltres des del moment n què ens llevem fins que ens tornem a dormir.

Per a definir el concepte llenguatge cal tenir en compte diferents elements:

1.- L'organització de l'entorn: el llenguatge ens ajuda a ordenar el món i el redueix. Exemple: dins el mot arbre, n'hi ha de diversos tipus.

2.- El pensament: nosaltres, els humans pensem en paraules.

3.- La memòria: el llenguatge ens ajuda a narrar el passat i explicar-lo.

4.- L'autoexpressió: les persones parlem amb nosaltres mateixes i aquest diàleg és més fluït que quan parles amb una altra persona.


Les llengües en canvi, són autèntics monuments de la naturalesa i estan estructurades de manera tan sòlida que no es poden destruir.
Podem definir aquest concepte com un sistema de signes orals, també reflectit en codi escrit, propi d'una comunitat.  Una llengua serà una llengua si té i compleix 5 nivells diferents, que són:

1.- Pragmàtic: l'ús que en fem és diferent. (DISCURS O TEXT)

2.- Semàntic: ha de tenir significat. (ORACIÓ O PARAULA)

3.- Sintàctic: ha de ser correctament gramatical. (SINTAGMA)

4.- Morfològic: ha de presentar morfemes, per exemple nen/a. (MORFEMA)

5.- Fonètic: ha de tenir sons propis i diferenciats per ser considerada única. (FONEMA O SO)

Per tant, cal parlar en propietat i utilitzar correctament aquests dos conceptes que tot i que són semblants, són diferents.